No t'oblidis el dinar amor...

El proper mes de Juliol, la meva empresa traslladarà la seva oficina de disseny a Shibuya, és com si em traslladés de Cerdanyola a l'Eixample. Fins ara els dinars els feia la menjador de l'empresa "shokudo". Malgrat no ser massa bo, per 400 yens podies menjar amanida, sopa, un plat principal, verdura en salmorra "tsukemono", i postres.
A Shibuya, una zona molt comercial el menú diàri "ranchi" pot costar al voltant d'uns 1000 yens, si no vols anar a petar al Mc Donals, ecs!
És per això que la majoria de japonesos opten per l'"obento" (la carmanyola). Hi estan acostumats, des de petits, a l'escola, es porten el dinar.
De "obento", n'hi ha de molt diferents, de senzills, i de molt sofisticats, bé, si fa o no fa, com les carmanyoles.
Però la diferència amb aquestes és que un "obento" es por fer servir de missatge. Els seguidors de les sèries d'Anime haureu vist con una noia ofereix el dinar al noi que li agrada, dins, escrit amb algues, i posa un missatge.
Les mares modelen figuretes dels personatges favorits dels seus fills.

Hi ha un anunci molt divertit en que una noia prepara el dinar del pare i del noi que li agrada i, per error li dona a un el de l'altre, el pare tot orgullós mostra als companys de feina el dinar que li ha preparat la seva filla i hi descobreix un missatge d'amor. I el noi descobreix un dinar molt avorrit i auster.
Els "obento" també tenen capses molt boniques, des de personatges de manga a meravelloses capses de famosa laca japonesa, que valen una fortuna.
Un altre tipus de "obento" és l'entrepà japonès l'"onigiri", unes boles d'arròs de forma triangular, que es farceixen de diverses coses, com ara pruna salada, tonyina, salmó,... i que poden anar embolicades d'algues. Les "onigiri" són un menjar molt pràctic que es conserva en òptimes condicions a temperatura ambient, és per això que era el dinar des viatgers o de la gent que treballava al camp.
La cuina japonesa és molt visual, i la presentació és molt important, per això hi ha un munt de llibres especialitzats de com preparar "obento" bons i bonics.
En la societat japonesa, encara molt tradicional pel que fa als valors familiars, la responsabilitat de preparar el "obento" recau en les dones de la família, normalment la mare, però les filles també, per afalagar al pare en un dia especial. És un motiu de prestigi i, normalment els companys de feina examinen els "obento" des altes lloant la presentació i compartint part del menjar comparant la destresa culinària de les respectives "okusan" dones. En el cas de les noies joves, és una exhibició de la seva habilitat a la cuina, un valor afegit per una possible relació.
Suposo que el que acabo d'explicar resultarà si més no xocant, però aquí és així, i fins hi tot dins la meva família, que és prou "moderna" (dins d'un punt de vista) occidental, les coses es veuen de la mateixa manera. I es que hi ha valors culturals molt diferents i el que nosaltres percebem com a masclisme en altes cultures es repartir responsabilitats.

Jo ara haig de triar una capsa pel meu "obento", serà difícil haurà de ser moderna, pràctica i de disseny. És clar que sempre puc agafar la del conillet "Miffi".