Salvador Puig Antich

El 2 de març de 1974, moria executat Puig Antich.
Aquest nom l'he sentit a casa desde petit, els meus pares en parlaven:-"pobre Puig Antich"-. Crec que també vivia a Badalona. No me'n recordo exactament. M'ho havia semblar sentir a dir.
Potser ens el vam fer nostre, i jo, de petit, sense saber ben bé perquè, vaig lamentar la seva mort.
No sé perquè sempre he tingut la sensació que Puig Antich era familia meva, un cosí llunyà, que mai no has arribat a conèixer.

Ahir es va estrenar una pel.lícula basada en el fets que el van dur a la mort. L'últim assassinat franquista.

Hi ha molta gent que critica el fet que es tracti Salvador com un heroi, i no com un delinqüent, o un terrorista. Al cap i a la fi atracava bancs, no?

L'esperança del comdemnat a mort, Joan Miró 1974

Jo crec que en altres països, on la democràcia està més arrel.lada, ja fa temps que n'haguessin fet una de pel.lícula, els Instituts i Escoles durien el seu nom, i hi hauria un monument, que s'inauguraria després de la revisió del seu judici injust.
Tinc moltes ganes de veure la pel.lícula, però m'hauré d'esperar, fins que arribi al meu país.
Mentrestant escoltaré la cançó que en Joan Isaac va dedicar a la seva companya, Margarida.

Vas marxar no sé on
ni els cims ni les aus
no et saben les passes
vas volar sense dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure

No sé on ets Margalida
però el cant si t’arriba
pren-lo com un bes
crida el nom
del teu amant
bandera negra al cor

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit en parets
que ploren la història

No sé on ets...

I amb aquest cançó
reneixi el seu crit
per camps mar i boscos
I que sigui el seu nom
com l’ombra fidel
que és nostra a tothora

No sé on ets…

Joan Isaac