Devastació

Les parts vermelles són les zones afectades pel terratrèmol, Aomori, Miyagi, Sendai, Fukushima, Tòquio, Chiba, Kanagawa, Iwate, i nosaltres, Hiratsuka. El cercle groc l'epicentre del terratrèmol.

Devastació, aquest és el mot que millor descriu la situació actual de les zones afectades pel terratrèmol. Foc, fum, deixalles, piles de runa, fang, caos devastador que les autoritats intenten controlar com poden, fins i tot al país millor preparat per casos d'aquesta magnitud, la realitat supera els assajos i la força de la natura incontrolada no té aturador.

La prevenció i els avisos han salvat vides, malgrat tot comptem més de 1.400 víctimes mortals, incalculables béns materials i centenars de millers de persones sense llar. Feia feredat veure les imatges del tsumani escombrant una població sencera davant la mirada impotent dels seus habitants que veien les seves llars surant d'amunt l'aigua arrecerats des d'un penyassegat.

Ningú ha hagut de passar la nit al ras, milers de voluntaris, centenars de punts d'emergència, com gimnasos, centres cívics, teatres municipals, edificis governamentals, estan destinats i preparats per actuar ràpidament en casos com aquest, bé, com aquest no, perquè el que ens a passat no passava en 300 anys.

Avui veiem el Primer Ministre Kan, cansat, vestit de feina amb una jaqueta gris semblant a la que duen els paletes, de ben segur que no ha dormit, i amb ell el seu gabinet de crisi, treballant tota la nit per coordinar les actuacions. 

Les forces de defensa nacional han establert camps de suport als equips de rescat, camps de campanya i d'avastiment d'aigua potable i queviures. Ara és l'hora actuar, de posar en pràctica el que hem après.

El cos d'acció ràpida de rescat, els "herois de carabassa", ja comencen a cercar supervivents, aquestes hores són crucials, el rellotge fa un compte enrerre macàbre, a mesura que passen les hores l'esperança de trobar algú en vida disminueix radicalment, ens ho van explicar fa poc quan van anar a ajudar al terratrèmol de Christchurch ( NZ ).

Les centrals nuclears ja han posat en marxa els seus plans de seguretat i s'ha evacuat a un radi de 10 quilòmetres. I malgrat el incendis, la situació roman sota control. 

A la televisió no hi ha programes de varietats, ni peŀlícules, tots els canals de televisió informen de les darreres novetats, i mostren imatges sobre el terreny.

Durant tota la nit no han parat de passar helicòpters i de sonar sirenes, l'ajuntament ens manté informats i ens dona instruccions per megafonia. 

L'escola de la Shikibu i la que serà la seva escola primària s'han accondicionat per acollir unes 500 persones que no van poder tornar a casa, o que s'havien quedat sense llum o aigua. 

Ens fan por els terratrèmols, el terra es gronxa, com una barca, tems que s'obri una escletxa i caure-hi dins o que la casa s'ensorri als teus peus. Però això no és el pitjor, encara hi ha el foc, que segueix la sacsejada, i després, quan pensaves que ja havia passat tot, arriba l'aigua, una marea que ho arrasa tot, una força immensa que devora tot el que troba al seu pas, i després venen les esllavissades de terra o els esvorancs provocats pel moviment sísmic, ara negats d'aigua, fang i runa que com si fos el desguàs de la banyera s'ho empassa tot, amb una golafreria titànica.