divendres, de març 25, 2011

Imatges del terratrèmol_2

Un cop més obro el post amb un article del diari Mainichi Shinbun on es parla de número de víctimes mortals, quan el divendres del terratrèmol vaig informar sobre les víctimes, al blog i al Twitter, vaig aturar-me abans dels 50, aleshores pensava que ja era una tragèdia i no vaig tenir esma de continuar comptant. Avui la xifra a superat de milers aquelles primeres dades que ja pensava que eren tràgiques. Es compten per milers, desenes de milers. Com pot ser això? Després, amb el temps, quan tot es calmi una mica s'hauran de trobar responsabilitats, com és que pobles sencers no van ser evacuats? Potser no hi va haver temps.
Explicava un doctor rescatat de l'hospital de Minami Sanriku-chou que dels pacients ingressats, uns cent, monés en van poder evacuar un 30% a pisos superiors. Com es fa això, com es tria a qui salvaràs primer?
Imagineu que teniu només 40 minuts per sortir de casa. Què faríeu?
Avui hi ha una reunió de pares a l'escola de la Shikibu per parlar del curs següent jo he proposat parlar de com podem ajudar a la gent del nord. Podríem organitzar ajuda coordinada amb altres escoles, de ben segur que farà falta molt material, com llapis o llibretes, llibres i roba, bolquers, no ho sé, no tenen de res, ara per ara, segur que els mestres tenen alguna bona idea.










5 comentaris:

MARIBEL ha dit...

Isaac si desde Badalona us podem ajudar en alguna cosa, fes-ho saber.
Recollida de material... no sé el que faci falta, compta-hi.
Una abraçada
Maribel

Anònim ha dit...

Hola Isaac, em dic Silvia i sóc la parella del Jordi Seró de Terrassa (sotimimpanda). Només et volia donar les gràcies per compartir amb nosaltres les vostres vivences que ens donen una visió molt més amplia del que està passant al Japó... i més humana. La veritat és que cada dia entrem al teu blog per veure si has penjat alguna cosa i desitjant que tot us vagi molt bé.

Molts ànims i una abraçada pels teus petits.

PD: Em sumo a la proposta que t'ha fet la Maribel.

Isaac Zamora i Sitjà (tobuushi) ha dit...

Moltes gràcies!

L'APA de l'escola de la meva filla hem parlat amb l'ajuntament per saber si podíem fer arribar algun paquet d'ajuda, però el transport és molt dolent, i els equips d'intendència han dit que els ha arribat de tot, el problema és repartir-ho. Ara han de veure que els caldrà per més endavant i mirar de fer inventari.
El millor que es pot fer des de l'estranger és fer donacions, per exemple a la Creu Roja.
Apple ha habilitat a l'iTunes una pàgina per fer donacions a la Creu Roja a través del compte iTunes.
La Creu Roja té comptes oberts on es poden fer donacions, el més fàcil és anar a una oficina local o fer una donació online.
La Creu Roja Japonesa.
http://www.jrc.or.jp/english/relief/l4/Vcms4_00002070.html
La Creu Roja Internacional.
http://www.ifrc.org/es/how-to-help/introduccion/donaciones-en-linea-japon/

Aquesta entitat funciona molt bé al Japó, els diners es podran usar per equipar als serveis mèdics o per a la distribució d'aliments i medicines, hi ha muntants hospitals de campanya no només per atendre els ferits, però també els avis i les persones que estaven malaltes, o els nadons acabats de néixer, aquestes donacions a la Creu Roja ajudaran a aquest organisme a donar servei als qui ho necessitin.

Anònim ha dit...

Hola Isaac, fa unes hores he trobat el teu blog buscant informació, des de la desgràcia que no m'adormo sense pensar en l'admirable poble japonès i em desperto pensant que qué injust que es tot... que a casa hi ha brogit de les meves filles, tenim aigua, podem seguir amb la feina, amb els estudis, el dia a dia... i uns kilòmetres més enllà hi ha moltes persones que ho han perdut tot, TOT, i les persones estimades! MOLTS ÀNIMS A LA TEVA FAMÍLIA, ALS TEUS AMICS, A TOT EL POBLE JAPONÉS. A banda de les donacions a Creu Roja i altres... tu saps si hi ha alguna xarxa, o alguna manera d'oferir la nostra casa a una família que ho necessiti per un temps, ja no només famílies que han viscut de prop el sunami i el terratrèmol, sino famílies que estiguin a uns km. i necessitin o vulguin NO VIURE AMB LA POR DE LA CENTRAL NUCLEAR... Potser no és oportú plantejar això, disculpeu doncs... ho dic per si saps a on em puc dirigir...
(Annabel de Rubí)
TOT EL MEU SUPORT, UNA ABRAÇADA

Isaac Zamora i Sitjà (tobuushi) ha dit...

Moltes gràcies Annabel, però el problema és abastir als refugiants, ara per ara els transport és molt difícil, i s'està mirant de concentrar les persones per poder tenir-ne millor cura.
No he sentit a parlar de desplaçaments al sud o altres zones allunyades, tot i que si que m'han arrivat veus que ciutats en millor condicions s'han oferit a acollir als més necessitats.