dimecres, de març 16, 2011

De matinada al Japó...

Us escric ara, de matinada, després de fer un resum mental de tot el que ens està passant aquest dies. Són les dues i fa poc un altre terratrèmol ens ha tornat a sacsejar, aquest cop a la prefectura de Shizuoka on hi ha el Mont Fuji, ha estat curt però fort de M4 iM6 a l'epicentre,  m'han tornat a caure els ninotets dels prestatges però no tinc esma de tornar-los a posar a lloc, Shikibu i l'Aya s'ha amagat sota la taula del menjador com a la il·lustració que encapçala aquest blog, el petit dormia al nostre llit, tranquil aliè a tot el que està succeint al seu voltant...
Ahir al vespre vaig sortir a comprar un lot i piles, volia estar preparat pels talls del suministrament elèctric, però un cop vaig arribar als grans magatzems de bricolatge em vaig adonar que seria una missió impossible. Just a l'entrada de l'establiment un empleat amb un megàfon anava dient als clients que s'havien exhaurit les espelmes, el fogonets de càmping gas, el querosè, i les piles. Curiosament també el paper de vàter i els mocadors de paper.
Quan vaig arribar a casa vaig rebre una trucada de TV3 per sortir en directe al 3/24, la Bàrbara Arqué em va fer moltes preguntes sobre la nostra experiència, una de les moltes coses que li vaig dir i que va semblar que no es creia era que jo pensava que el govern japonès no ens deia la veritat sobre el que estava passant a la central nuclear de Fukushima, desgraciadament el temps m'ha donat la raó i avui el primer ministre Kan a fet una comperexença per reconèixer que la situació és pitjor del que ens havien dit fins ara.
Avui després d'estar molt angoixat per les imatges que em va enviar l'Albert he anat al supermercat a primera hora ( 10 am ), l'establiment obriria només durant una hora per no quedar a les fosques per culpa dels talls de llums programats a partir de les dotze del migdia. Hi havia cua de clients igual de neguitosos per les notícies que ens arribaven de Tòquio, però malgrat tot, el lineals eren plens, tot i que el litre de llet passava de valer 155 iens a 250 ( un preu que pels toquiotes potser és normal però aquí ens sembla car.
M'he passat el matí amunt i avall amb la bici i semblava que tothom esperés que d'un moment a l'altre ens quedaríem sense menjar, els supermercats obrien només unes hores i a molts ja no hi podies accedir. Potser és una reacció exagerada, però els cert és que les gasolineres també s'estan quedant sense reserves i ens fa pensar que les botigues de queviures tindran problemes de suministrament.
De camí a casa he vist més presència de la policia que mai, i les cues a les gasolineres em feien recordar aquelles d'Amèrica just abans de l'huracà Katrina. En una d'elles la cua era tan llarga que els empleats anaven en bicicleta per mantenir als clients informats.

Aquest vespre havent sopat m'ha tornat a trucar de Catalunya Ràdio, volien saber quina era la nostra reacció respecte l'alarma generada amb les explosions de la central nuclear i si estàvem espantats, m'han preguntat a quina distàancia ens trobàvem de Fukushima, m'he equivocat i els he dit que a 500km, quan en realitat som a menys de 300!
El govern fa el que pot, i de moment a nosaltres on ens han dit res, tot i que la radiació ha augmentat a Tòquio, només ens han recomenat precaució i que no sortim gaire, ni estenguem la bugada a l'exterior. He sentit a dir que ambaixades com la de França ha recomanat als seus nacional abandonar al Japó, RAC1 ho ha desmentit, no us sabria dir el què, un conegut meu francès ha marxat a l'oest, a Kagoshima.
La meva família es reserva el cotxe per si hem de sortir evacuats, tenim uns tiets a Nagoya i uns altres a Hiroshima, seria curiós haver de refugiar-nos a Hiroshima d'una amenaça nuclear.
De moment això és el que ens fa més por. Tanta que no puc dormir i per això us escric aquestes línies.

16 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Estava neguitós esperant notícies vostres, company. De totes les notícies que es poden llegir sembla clar que no estan dient el que passa, i les reaccions de certs governs com ara França o Rússia (que ha detectat radioactivitat al seu territori) semblen deixar ben clar aquest punt.

Prego per a que la cosa s'arregli. Molta sort i moltes forces !

Anònim ha dit...

Fa temps que seguim el teu blog des de Barcelona, primer felicitar-te perquè ens acostes a una cultura molt llunyana per nosaltres i segon ànims de veritat!

Salutacions des de Barcelona,
Jana i Ramon

Laura ha dit...

No us heu plantejat tornar un temps curt fins que la cosa es tranquil·litzi? Espero que tot es sol·lucioni el més aviat posible, però sembla que la cosa està força inestable...
Anem seguint les vostres noticies,
Una abraçada i cuide-vos molt!

Jordi Martínez Soler ha dit...

Estic seguint el teu blog aquests dies des de Sabadell amb neguit i esperança per la situació. Et felicito per la manera en que m'acostes a un país tan llunya i que tinc moltes ganes de visitar des de fa temps . Espero que tot s’arregli i et dono molts ànims des de Catalunya.

Salutacions.

maria ha dit...

Ara ja no podem passar sense les teves cròniques.Diuen que el vent comença a canviar de direcció.A veure si us escolten...molta força.

Anònim ha dit...

Des de fa temps segueixo el teu bloc i he après moltes coses sempre amb admiració per tot el que estàs visquent, ara m'agradaria fer-te arribar una abraçada ben forta a tú i als teus amb el desig de que tot vagi bé i tingueu forces per tirar endavant prenent la decisió que cregueu més oportuna. Salutacions des de Vic

Joel ha dit...

Acabo d'escoltar que ha explotat un tercer reactor i el 4 necesita molta refigeració i que pot tenir problemes en la fusió del nucli...no sé que us diran allà al japó però aquí ho pinten molt malament, epsero que amb el canvi de direcció del vent no correu tant de perill, encara que no us conegui porto més d'un any llegint el blog i em teniu molt preocupat.

Salut!

Enric Riba ha dit...

Com tans d'altres, fa un temps que segueixo aquest bloc i el trobo realment interessant.Espero que tot acabi bé.Molta sort i ànims desde Tous us anirem seguint

Enric

marjimenezcarrete ha dit...

Molts ànims des de Barcelona! Les teves cròniques són indispensables. És llegint-te com t'adones del drama que esteu vivint. Les teves paraules colpegen més que les imatges que rebem. Molta forca i tot el coratge.

Mar Jiménez i Natalia Marrugat

Olga Prats M. ha dit...

..són les 12 de la nit, i abans d´anar a dormir, he volgut veure si en teniem notícies vostres..per una banda estic tranquil.la per que veig que per fi has escrit..però preocupada per tot el que esteu visquent..ara mateix hem vist les notícies i tots els diaris parlen de l´ alarma nuclear, de l'Apocalipsis..heu pensat en venir cap aquí? una abraçada!

Marta ha dit...

Hola Isaac!
M'alegro veure que segueixes escrivint i amb les teus escrits podem percebre la duresa del moment, també sé que gracies a que són un país que no perd la calma, que pateix, però la processo va per dins, no ho exterioritza. Potser en aquests moments es més necessaria aquesta actitud que la del crit i la desesperació.
Les noticies que ens arriben es que ja han tingut que evacuar Tokoshima, saps que tens un amic físic ( el meu marit) si vols fer.li alguna pregunta per desangoixar-te ..ja li diré que t'escrigui.
Una abraçada molt i molt forta i siusplau no deixis d'escriure que ja veus que ho estem esperant.
Marta

Anònim ha dit...

Hola Isaac:
Ja saps que segueixo asiduament el teu blog. Ara més que mai!
Les notícies des d'aquí Catalunya alarmen, la veritat.
Esperem que el vent canvii aviat, encara que la radiació ja s'ha emès, i sembla ser que han evacuat la central de fukushima, per tant ja no refredaran més el nucli.
Les imatges que penges fan pensar.

Molts ànims des de Rubí.
No deixis de tenir-nos al dia.
Txell.

Isaac Zamora i Sitjà (tobuushi) ha dit...

Doncs Marta, li podries preguntar si el nicell de sievers que diuen que tenim no és perillós com ens diuen.

Anònim ha dit...

Hola Isaac. Soc el "tiet" Cesc. Com que ja està prou preocupada no li pregunto més a l´Elisenda, però vaig mirant el teu blog des de la feina. Espero que seguiu tots bé...tú una mica "capullo" -com sempre-, però en tot cas bé.
La meva pregunta impertinent és a què coi esperes per sortir cagant llets? Jo ja hauria escampat la boira...Bé, potser no m´expresso amb claretat, el que vull dir és que estic inquiet per la vostra situació...ja sé que no importa i que poc ajuda però m´agradarà que el malson passi per vosaltres el més aviat possible.
Ah, i no t´atreveixis a corregir-me el meu català: faig el que puc.
Una abraçada.

Jana ha dit...

Fa poc que, no sé ni com, vaig descobrir el teu blogg,i des d'aleshores que m'hi he ben enganxat, sobretot per la senzillesa amb què ens acostes a una cultura tan diferent de la nostra i que, d'altra part, sempre he trobat fascinant.
Dit això, t'envio, com tots el de per aquí, molta ànims, per tu i la teva família. Les imatges i informacions que van arribar a Catalunya et fan posar la pell de gallina... Desitjo i confio que la situació comenci a millorar ben aviat.
Salut i ànims!

MARIBEL ha dit...

Isaac vaig descobrir el teu blog per un enllaç del Quim Costa. Molts ànims desde Badalona i tot el nostre suport.
No deixis d'escriure per saber de tu i la teva familia
Una abraçada molt forta.