De matinada al Japó...

Us escric ara, de matinada, després de fer un resum mental de tot el que ens està passant aquest dies. Són les dues i fa poc un altre terratrèmol ens ha tornat a sacsejar, aquest cop a la prefectura de Shizuoka on hi ha el Mont Fuji, ha estat curt però fort de M4 iM6 a l'epicentre,  m'han tornat a caure els ninotets dels prestatges però no tinc esma de tornar-los a posar a lloc, Shikibu i l'Aya s'ha amagat sota la taula del menjador com a la il·lustració que encapçala aquest blog, el petit dormia al nostre llit, tranquil aliè a tot el que està succeint al seu voltant...

Ahir al vespre vaig sortir a comprar un lot i piles, volia estar preparat pels talls del suministrament elèctric, però un cop vaig arribar als grans magatzems de bricolatge em vaig adonar que seria una missió impossible. Just a l'entrada de l'establiment un empleat amb un megàfon anava dient als clients que s'havien exhaurit les espelmes, el fogonets de càmping gas, el querosè, i les piles. Curiosament també el paper de vàter i els mocadors de paper.
Quan vaig arribar a casa vaig rebre una trucada de TV3 per sortir en directe al 3/24, la Bàrbara Arqué em va fer moltes preguntes sobre la nostra experiència, una de les moltes coses que li vaig dir i que va semblar que no es creia era que jo pensava que el govern japonès no ens deia la veritat sobre el que estava passant a la central nuclear de Fukushima, desgraciadament el temps m'ha donat la raó i avui el primer ministre Kan a fet una comperexença per reconèixer que la situació és pitjor del que ens havien dit fins ara.
Avui després d'estar molt angoixat per les imatges que em va enviar l'Albert he anat al supermercat a primera hora ( 10 am ), l'establiment obriria només durant una hora per no quedar a les fosques per culpa dels talls de llums programats a partir de les dotze del migdia. Hi havia cua de clients igual de neguitosos per les notícies que ens arribaven de Tòquio, però malgrat tot, el lineals eren plens, tot i que el litre de llet passava de valer 155 iens a 250 ( un preu que pels toquiotes potser és normal però aquí ens sembla car.
M'he passat el matí amunt i avall amb la bici i semblava que tothom esperés que d'un moment a l'altre ens quedaríem sense menjar, els supermercats obrien només unes hores i a molts ja no hi podies accedir. Potser és una reacció exagerada, però els cert és que les gasolineres també s'estan quedant sense reserves i ens fa pensar que les botigues de queviures tindran problemes de suministrament.
De camí a casa he vist més presència de la policia que mai, i les cues a les gasolineres em feien recordar aquelles d'Amèrica just abans de l'huracà Katrina. En una d'elles la cua era tan llarga que els empleats anaven en bicicleta per mantenir als clients informats.

Aquest vespre havent sopat m'ha tornat a trucar de Catalunya Ràdio, volien saber quina era la nostra reacció respecte l'alarma generada amb les explosions de la central nuclear i si estàvem espantats, m'han preguntat a quina distàancia ens trobàvem de Fukushima, m'he equivocat i els he dit que a 500km, quan en realitat som a menys de 300!
El govern fa el que pot, i de moment a nosaltres on ens han dit res, tot i que la radiació ha augmentat a Tòquio, només ens han recomenat precaució i que no sortim gaire, ni estenguem la bugada a l'exterior. He sentit a dir que ambaixades com la de França ha recomanat als seus nacional abandonar al Japó, RAC1 ho ha desmentit, no us sabria dir el què, un conegut meu francès ha marxat a l'oest, a Kagoshima.
La meva família es reserva el cotxe per si hem de sortir evacuats, tenim uns tiets a Nagoya i uns altres a Hiroshima, seria curiós haver de refugiar-nos a Hiroshima d'una amenaça nuclear.

De moment això és el que ens fa més por. Tanta que no puc dormir i per això us escric aquestes línies.