divendres, de març 18, 2011

Una setmana de terratrèmol

Avui farà un setmana que va començar el malson, el que primer semblava un terratrèmol normal va acabar sent un dels pitjors de la història, seguit d'un tsunami devastador i de moltes altres catàstrofes que els han anant succeint.
Potser és l'hora de fer un petit balanç del que ha passat i el que ens està passant.

Hem tingut en una setmana:
Un terratrèmol de M9.
Un Tsumami que s'arribat a endinsar fins a 10 quilòmetres al territori.
Unes quantes rèpliques de M7 i M8.
Un terratrèmol de M6.8 a la prefectura de Shizuoka ( al Mont Fuji ).
Un núvol tòxic creat per l'incendi a la refineria de Ichihara.
Explosions a la central nuclear de Fukushima.
Fugues radioactives a Fukishima.
Alerta nuclear, i evacuació a un radi de 30km de la central nuclear.
Talls programats de subminitrament elèctric. Al nord no en tenen des del divendres.
Retards als trens i manca de combustibles, pel transport i calefacció.
Supermercats amb horaris restringits i manca d'articles com llet, arròs, o aigua potable.
Un terratrèmol de M3 aprop de la península de Chiba, anit.
Milers de persones mortes i moltes més desaparegudes, centenar de milers sense casa, sense res.
Amics i coneguts fugits al sud-oest o que han abandonat el país.

He passat de l'hiterisme i la por a l'escepticisme i la incredulitat, a estar més calmat, tranquil i esperançat.
Ara estic veient com camions de bombers de l'exèrcit americà, i dels bombers de Tòquio intentaran llençar aigua damunt la central per intentar tenir èxit on ahir els camions de la policia metropolitana van fracassar.

Avui sento una eforia de viure, i una estimació molt més gran pel Japó que fa una setmana, em sento més part del país que em va acollir fa set anys. Estic content d'haver pogut gaudir del caliu de la meva família, amics i de molta gent que no coneixia que ens ha enviat missatges de suport.

4 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Redéu vaja setmaneta... L'important és que tota vosaltres esteu bé i que s'està treballant molt durament per a combatre els efectes de totes les tragèdies. Segur que Tot anirà d'allò més bé !

Molta frota i una abraçada des de la vora d'un Mediterràni on bufen vents una mica bel.lics

Anònim ha dit...

Fa un parell de dies que segueixo el teu bloc. M'alegro moltíssim de llegir aquest últim missatge teu....

Molts ànims!!

Una abraçada!

Mike ha dit...

de tots els inputs que rebo des de Japó, el teu és el més equilibrat i sincer que he llegit.

Els mèdis d'aquí sovint exageren el tema (sobretot amb el tema nuclear) i des d'allà dona la impressió que els medis japonesos suavitzen massa les coses i omiteixen coses que després han de rectificar, i altres bloggers espanyols primer feien grans posts de "aquí no passa res" i molts bé que han acabat marxant de la capital.

Molts ànims i tot el meu suport!

Isaac Zamora i Sitjà (tobuushi) ha dit...

Ostres Mike!
Hi ha un blogger espanyol que te molta fama i que ha publicat llibres sobre la seva vida al Japó, (sempre com un outsider val a dir) que fins i tot va despenjar el blog, fer tenir un efecte més dramàtic, va piolar des del Twitter ( on treballa ) i després va cardar el camp cap a l'oest tot dient que era per que necessitava "relaxar-se", quins collons, amb perdó, però és que no el puc ni veure!