L'angelet de les dents

Ahir la Shikibu va perdre la seva primera de llet. Com mana la tradició va posar la dent dins d'un sobre sota el coixí aquest matí s'ha llevat plena d'exitació al comprovar que la dent havia desaparegut i al seu lloc l'Angelet de les dents li havia deixat una nina vestida de princesa.
Recordo la meva primera dent, l'Angelet em va dur el cavall articulat d'en "Geyperman" amb el que vaig viure millers d'aventures del "Oeste". Com vaig xalar amb aquell cavall!

Els nens catalans tenen molta sort, ja que tenen l'Angelet de les dents, el Tió, els Reis, i un bon grapat de tradicions tan boniques, tan nostrades i plenes de màgia.
Els espanyols i els francesos no tenen Angelet però tenen un ratolí que s'endú les dents a canvi d'algun petit regal.  He trobat que els bascs tenen la "Maritxu teilatukoa", la Maria de la teulada, no sé si com és aquesta llegenda però és cuirós que al País Basc tinguin una tradició molt semblant a la que tenim al Japó.

Al Japó els nens llencen les dents de dalt de la boca d'amunt la teulada i les dents de baix sota la casa, ( abans les cases japoneses es sostenien d'amunt d'uns pilars que les deixaven sospeses a un parell de pams del terra per evitar la humitat, és el lloc on la Mei de Totoro cerca el petit "kototoro", pels qui hagin vist la peŀlícula de Miyazaki ).
El fet de llençar les dents és per bescanviar-les per les dents d'un ratolí, que no perden mai les dents. Una mica com el ratolí dels espanyols i francesos.
Però la Shikibu no és ni espanyola ni francesa, i el seu pare s'estima més que sigui l'Angelet, qui la vingui a visitar, potser no tindrà les dents fortes com les d'un ratolí ni tindrem el teulat de la casa ple de dents, però petita tindrà la iŀlusió de cada nit somniant amb la dent sota el coixí que torni a venir l'Angelet de les dents.