L'escola, l'escola

Avui era jornada de portes obertes a la que serà, segurament l'escola primària de la Shikibu. És un complex escolar amb molts edificis, l'escola són un parell de construccions de 3 plantes ( planta baixa i 2 pisos ) similars, en paral·lel connectades per passareles, són molt lletjos i típics de les construccions d'aquest tipus.
Dins de les escoles, com dins de les cases, també cal treure's les sabates de carrer, fora unes línies grogues indiquen la zona per on no es pot trepitjar.

 A partir d'aquest senyal cal descalçar-se i posar-se les espardenyes per l'interior anomenades "wabaki".

Els qui sou lectors de Manga o aficionats a l'Amine reconeixereu aquestes taquilles on deixar les sabates. Els números indiquen la classe. El prestatge de dalt és per les wabaki i el de sota per les sabates de carrer.

 Com que era hora de classe els passadissos eren buits.

Així com la sala de professors, molt típica oi? Sembla que hagi de sortir algun personatge de Manga d'un moment a l'altre.

 Els professors tenen una entrada diferent amb unes taquilles especials per les sabates. N'hi ha un munt!

Una classe de primer, és fàcil de saber perquè els Randosel, les motxilles que es veuen al fons de l'aula van cobertes per un plàstic reflectant de color verd fluorescent, per seguretat vial. Només la canalla més petita ha de dur aquest senyal de precaució.

 He vist molts dibuixos interessants, el nivell és molt bo, potser per això hi ha tants dibuixants al Japó.

Sembla una classe dels '60 oi? Tot plegat una mica atrotinat, aquests pupitres han tingut millors moments.

 Més dibuixos sobre llegendes japoneses, princeses i dimonis...

 ...sobretot dimonis...

 xulos, eh?

Aquesta classe de primer té un professor a qui li agraden les plantes, fa una mica més de goig que la primera.

 M'he fet un fart de fer fotos dels dibuixos de la mainada. Ep! Que només tenen 6 o 7 anys aquests.

Aquestes bosses serveixen per desar-hi la tovallola i els coberts o el raspall de dents, entre altres coses que es puguin menester.

Les Randosel o Randoseru ( les motxilles ) són una part molt important de la iconografia dels estudiants de primària, la Shikibu ja té la seva, un dia us en parlaré, és tot un món.

I com no, visca el Barça! Aquest nano a xalat d'alló més fent aquest collage, amb la bandera argentina, per Messi, suposo i una senyera de Sant Jordi ( aquesta no sé perquè, no crec que conegui la nostra història ), m'hagués agradat preguntar-li. Fa il·lusió oi?

Exercicis de Kanji dels alumnes de 3er, és el signe per "oki" ( gran ), les lletres en carabassa són del profe que els ha corregit, si hi tenen un cercle vol dir que són correctes.

 Pràctica de música.

 Abans d'entrar a l'aula cal rentar-se les dents i glopejar. Fer "buku buku pe"! Com diu el cartell.

 Aquest són dibuixos dels de 5è, que ja tenen 11 anys.

 Aquest Kanji són també dels de 5è, "Yama" " Michi", camí de muntanya.

 Treballs de socials penjats de la paret, fora la classe, així tothom els pot veure.

 Una nena filipina, orgullosa del seu origen, no sabia que dels filipins se'n deia "Pinoy"

Aquest s'ha fet una mica d'embolic, segons diu és un dibuix sobre esports, Japó i Paris? Però hi surt la bandera italiana, la pizza i els espaguetis, i hi ha dos Jedi fent Kendo al terrat d'un edifici. Et felicito fill!

El laboratori.

Després de veure l'escola em va semblar molt vella, tronada i bruta, recordo el meu institut a Badalona, projectat pel mateix estudi d'arquitectura que va treballar amb Lluís Peña Ganchegui per construir el Parc de l'Espanya industrial a Sants, i que va guanyar un premi FAD i se'm cau l'àmina als peus de pensar que la meva filla haurà d'estudiar dins aquest cau durant sis anys, però en sortir del laboratori he vist una cosa que m'ha cridat l'atenció, hi havia un cartell dels premis Nobel de Ciència japonesos, 15, 15! Al Japó potser no tenen escoles de disseny, però en surten premis Nobel, Japó 15 Catalunya 0. Aquest pensament m'ha animat una mica. Això i els dibuixos tan bonics de la canalla.