Sóc un talibà!

 "La meva llengua és el català, però no sóc un talibà i no penso imposar-la a la gent que m'estimo", va dir Gerard Quintana arrel de les crítiques rebudes després de l'emissió el capítol del programa de TV3, "El convidat".

Jo potser sóc un talibà, segons els estàndards del senyor Quintana, però m'estimo els meus fills i és per això que els ensenyo la meva llengua, perquè vull que estiguin oberts al món, coneguin que el japonès no és l'única llengua, vull que coneguin la meva cultura, que descobreixin els seus orígens, tenen tot un món per descobrir, i una família que viu lluny, allí on el sol es pon.

Mantenir la flama de la catalanitat al Japó és molt difícil, i a més en una ciutat petita on quedem allunyats d'altres catalans amb nens, perquè els nostres hi puguin jugar i comprovar que hi altres persones, a part del papa o els personatges que surten a la pantalla de l'ordinador que parlen català. L'altre dia comptàvem el llibres que l'Aya, obsessionada perquè la canalla en tingui molts, havia comprat per la petita biblioteca de la Shikibu, la nena té 6 anys i més de 670 llibres, sense comptar revistes o jocs de lletres, dels quals només 100 són en llengües estrangeres, en té uns 50 en català, alguns en anglès, i fins hi tot en té en francès, italià i coreà, i sí, en castellà.
La televisió, el cinema, l'escola i el nostre entorn d'amics i de família és japonès, per això haig de seduir als petitons al català, amb jocs, titelles i altres històries.
M'estimo el meu país, la seva cultura i vull que continui viva, rica, i si jo no la transmeto als meus fills, qui ho farà. Recordo el dia que la meva mare em va asseure a la seva falda i em va explicar què era Catalunya, el dictador encara era viu però es regirava al llit de mort, fa molt anys però recordo aquell dia com si fos ara. Sempre he pensat que un dia arribaria el meu torn d'explicar als meus fills la història de la nació del seu pare, que serà la seva si també ho volen.
Jo no sóc un líder d'opinió ni un cantant famós que proclama la seva adhesió al moviment sobiranista quan la meva carrera musical s'ha exhaurit, no he escrit cançons que són història d'una generació, sóc un ciutadà d'una nació en perill d'extinció, com els elefants africans i, com ells tinc memòria, i tinc un deure, el deure d'ensenyar als meus fill on és el nostre cementiri.
Em va decebre fortament que els fills d'un personatge tan rellevant per la cultura popular del meu país no coneguessin la llengua del seu pare, i que no poguessin respondre al presentador en català. Però en van decebre més encara les excuses de mal pagador del personatge en qüestió, que si bé és lliure de fer el que li roti a casa seva no pot justificar-se de cap manera, excuses de fals home de món, d'humanista cosmopolita 15M: " a casa meva hi ve gent que parla de tot, anglès, francès, italià...només jo parlo català ( mentida, que parles castellà )".
I el Twitter bullia. Què s'esperava? Que la gent no reaccionés? Pobret Gerard li han fet un linxament, "La jauría humana" deia ell fent referència a la peŀlícula d'Arthur Penn. També cita Elias Canetti, precisament, Canetti parla de la massa popular i la seva necessitat de lideratge, del desig de tenir una direcció a seguir, el poble necessita referents. Com era allò de la dona del Cèsar....Tot i no estar d'acord en que s'insulti a la gent, la manca de coherència ofèn tant com els insults.

I a Hiratsuka? Tinc amics japonesos, americans, francesos, també s'hi parla de tot, però quan m'adreço als meus fill ho faig amb la meva llengua, tret que els vulgui fer por de veritat, aleshores faig un "mcagundeu" en japonès, llengua de l'autoritat ( l'Aya i la mestra ), i els poso ferms.
Potser sí que sóc un talibà, però algú ha de ser-ho, almenys fins que la nostra nació sigui lliure, i els talibans siguin uns altres.

Per cert, un company va encetar un projecte al Twitter, CatalaSempre per encotatjar l'ús del català. Projecte pel que vaig tenir el plaer de dissenyar la imatge gràfica.