dijous, d’octubre 06, 2011

Steve Jobs


Aquest matí el meu Mac m'ha donat una mala notícia, el seu pare és mort, em sap molt de greu la pèrdua d'Steve Jobs, gràcies a ell la meva vida és més fàcil, i la meva creativitat no té límits, sóc usuari de Mac des del 1989, quan a Belles Arts teníem una sala, l'única de tota la facultat amb aire condicionat, amb uns quants Classics, i un SE, petits i compactes de pantalla en blanc i negre. Aleshores vaig veure la llum, en comptes de passar-me hores i hores amb els gouache triant colors i tirant línies amb Rotring, podia fer tot allò amb un cop de clic.
Gràcies Steve Jobs pel què ens has ofert, sento que ens perdrem moltes coses que encara tenies per oferir, si en 57 anys has creat tot un món nou, què no haguessis pogut crear en un futur.

6 comentaris:

Carquinyol ha dit...

S'en va una d'aquelles persones que marquen la diferència. Ara mateix escric aquest comentari des del metro gràcies a la seva visió i perspectiva. Abans d'això, fer-ho era pràcticament impossible.

maria ha dit...

Ostres és una llàstima. Tan que havia lluitat...

Assumpta ha dit...

A mi també em va saber molt de greu quan ho vaig sentir.

NATALIA ha dit...

Sembla increible com recordem el primer dia que varem veure un Mac

tobuushi ha dit...

Sembla com si fos ahir que vaig posar el meu disquet al Mac de Belles Arts

Claire ha dit...

Jo els primers macs que vaig tocar van ser a la universitat i quan vaig poder tenir el meu, vaig flipar de l'emoció! Realment la meva vida és més fàcil i treballo molt millor! Per no dir del meu iPhone... jejeje Mac forever! jejeje
Però sí, molt mala notícia, la veritat! L'Steve Jobs era un geni!