dimecres, de maig 31, 2006

Jo volia quelcom més...

Em sento com Braveheart després de la traició dels nobles.
És evident que no sóc cap heroi només un català que viu lluny.
Les coses desde la distància es veuen diferents. I potser l'afirmació nacional s'accentua encara més. Ja no sóc resdent espanyol, i la meva identitat es clara, malgrat que el meu passaport digui un altre cosa.
Ara a Catalunya començarà la campanya per un nou Estatut. Avui he escoltat l'entrevista d'en Bassas a Zapatero. Si amb Zapatero només hem aconseguit aquesta proposta d'Estatut, què més podem esperar.
La voluntat del poble de Catalunya expresada al Parlament va aprovar el 30 de setembre de 2005 un text amb el suport del 90% dels nostres representants.
Que es important per Catalunya, suposo que el benestar social, però aixó també ho tenen a Escòcia amb menys auto-govern.
El finançament econòmic, però d'això en tenen més a Escòcia, amb menys auto-govern.
Reconeixement nacional, això també ho tenen a Escòcia amb menys auto-govern. El passaport britànic especifica la Nació Escocesa.
Seleccions nacional espotives, també en tenen a Gal.les i a Escòcia amb menys auto-govern.
Política lingïística a favor de la llengua nacional, també en tene a Gal.les amb molt menys auto-govern.
Aleshores, què falla? Necessitem realment un govern, un parlament, un nou estatut? Al Japó tothom coneix Escòcia, no dubten que és una nació, la millor propaganda, el Whisky, el futbol, Sean Connery. Quan parlem de Whisky es sempre Scotch, no British whisky.
Jo no tinc ganes d'haver d'anar justificant davant dels meus companys perquè una selecció que guanya Costa Rica 2-0 no pot anat al mundial d'Alemanya, o perquè el meu passaport no fa referència a la meva nacionalitat.
Al Japó és molt complicat explicar la direfència entre nació i estat, per ells és la mateixa cosa "kuni". Jo sóc d'un "kuni" sense "kokuseki" (ciutadania). Com puc, després defensar la idea de que Europa és lloc del món o hi ha més llibeertat, democràcia, i benestar social.
Ja sé que molts de vosaltres no penseu igual que jo, però ja em coneixeu. Ara també sabeu com veig les coses com a emigant.

Per il.lustrar aquesta entrada he trobat a a xarxa un cartell que ha fet un "blocaire", és molt divertit. Diu que fa 25 any de anem en 600, portem un Merdeces a matricular a Madrid i ens tornen un Simca 1000.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quanta raó que tens. Tot i que cada cop hi una més gran conciència nacional al nostre país (i països), la cosa és lenta i crec que els nozstres polítics van pel darrera de nosaltres i, per tant, nosaltres anem pel davant.

És patètic i per això, com a ciutadà amb dignitat de la nació catalana votaré NO a aquest engany.