divendres, d’agost 04, 2006

Els Yukata

L'estiu es manifesta al Japó amb un esclat de llum i de colors, literalment. Amb ell arriben els "Matsuris" (Festes Majors), ocasions propicies per encetar melons i síndries, passejar a la vora del riu, al cap vespre, esperant que comencin els Hanabi (Focs Artificials).
M'agraden els "Matsuris", tenen aquell punt "atrotinat" de fira de carrer, de pomes ensucrades, cotó fluix, i adolescents en la primera cita, sota l'atenta mirada del pares que casualment "passaven per allí..."
Els "Matsuris" són l'excusa perfecte per dur el "Yukata", els kimonos d'estiu, una alegria visual, els "Yukata", "floreixen" a mesura que et vas acostant al punt de trobada, a cada estació de tren pugen més nois i noies abillats de multicolor.
Potser semblaré et típic "giri" que "flipa" quan va a la "Feria d'Abril" i veu noies vestides de "Sevillana", però no es pot comparar, l'elegància d'un Yukata amb un vestit de "faralaes", els Kimono s'entrenyen als malucs, obligant a fer petit passos al ritme del so dels esclops de fusta. Amb els coll del vestit lleujerament estirat enrere deixant entreveure el clatell que el pentinat recollit ofereix. Els peus nus adornats per les cintes dels esclops, enfocats cap endins, per fer més bonic.
L'obi (en cinturó) lligat darrera amb un llaç en forma de papallona, estilitza la figura i posa l'esquena recta, posició que afavoreix l'elegància al caminar.
Si veiessin que boniques estan amb kimono no se'l traurien mai.
Crec que la indumentària de cada cultura és una conseqüència de l'anatomia particular de cada raça, els japonesos fa temps que van abandonar els kimonos, tret d'ocasions especials, però la seva arquitectura física esta lligada a quest tipus de vestit.
Ai las, les presses i la influència de la cultura occidental han bandejat aquestes petites obres d'art.
Sort que encara ens queden els Matsuris per continuar la festa.

2 comentaris:

Carquinyol ha dit...

El "progués" cada cop fa oblidar o arrancona trets culturals de molts pobles en nom d'una homogenització positiva (segons uns...)

Com bé dius, sort que encara hi ha festes i actes populars on aquests aspectes és poden recuperar

Elisenda ha dit...

Jo vull un kimono d’aquests, que guapes que estan les dones vestides així, que bonic el color i la festa, però el vestit de pubilla catalana se’l posarà t’ha tia, Jo sols l’he dut un cop (i era bastant incomoda i no estava gens maca) el de Jumillana d’estiu si que em faria gràcia, la promesa del meu cosí en te varis i m’ha promès que a la pròxima festa de la verema jumillana que hi vaig me’l deixarà. Aquest any no hi aniré a l’estiu si no que baixaré per Setmana Santa i la veritat es que no em veig vestida de KKK 