dimarts, d’agost 01, 2006

To bin or not to bin

Torno a recuperar aquesta entrada del 6 de juny, especial homenatge a un badaloní preocupat pel reciclatge.


Us podeu imaginar que viure al Japó no es fàcil, suposo que el primer que penseu és que la llengua i la cultura són molt diferents. Bé, sí, això és cert, però hi ha coses del dia a dia, que van més enllà.
Em refereixo a la facilitat que tenen els japonesos en complicar les coses que per a nosaltres semblen senzilles. Per exemple, les deixalles, la brossa. Ja vaig comentar un altre dia, que al Japó hi ha una cultura molt extensa del reciclatge, si no és un costum cultural és la dificultat que hi ha per llençar les escombraries.
El primer que notareu al visitar el país és que no hi ha papereres, la idea és que la brossa te l'emportis a casa.
Els sectors més ecologistes diuen que la brossa no desapareix, que s'accumula, en tanta quantitat que es fan diàriament muntanyes de quilos de deixalles en una ciutat petita com Barcelona, ara imagineu-vos, com han de ser els abocadors de Tòquio amb 25 milions de persones generant residus a cada segon.
El primer que s'ha de saber és que hi ha dos grans grups de deixalles:
"moeru gomi", i "moenai gomi". Brossa combustible, i no combustible.
Moeru gomi: combustible, és la brossa orgànica, i petits papers, pols de l'aspirador, bolquers, ...només es recull dos cops per setmana.
Moenai gomi: tot el que no es crema. I aquí es complica molt.
Has de portar aquesta brossa a contenidors especials que hi ha als supermercats: capses d'ous, briks de llet, safates de popexpan,
safates de plàstic. Tot rentat i en el cas dels briks, plegats.
El vidre, per colors, les llaunes, el cartró, la roba, els libres, això t'ho passen a recollir un cop o dos al mes.
Els aparells electrònics o els electrodomèstics, els has de dur tu mateix als contenidors especials que les empreses mateixes posen al disposició dels client, per exemple una nevera Mitsubishi l'has de dipositar en el contenidor que hi ha a la fàbrica de Mitsubishi, pagant, és clar.
Tamb has de pagar per desfer-te del mobles vells, les bicicletes, un cotxe, etc...i no és barat, potser per això, al jardí de casa meva hi tenim una Scoopy 50cc i una Yamaha 500cc, una rentadora i un televisor, dos escriptoris de despatx, cadires, uns altaveus, 4 pneumàtics nous de trinca, i al magatzem, dos o tres vídeos, una altra cadena de música, i armaris plens de roba dels avis,...
El reciclatge del diàris vells és diferent i un cas especial. Els deixes a la porta de bon matí, i es converteixen en paper higiènic com per art de màgia.
Un altre diferència, amb el nostre sistema, és que no hi ha contenidors i la brossa es recull de dia, per no fer soroll. De bon matí instal.len unes cistelletes, que faran de contenidors provisionals, fins que cap a les 9 am passi el camió de recollida.
Tota la complexitat en el tractament de residus fa que normalment necessitis en support d'un calendari de recollida per poder-te organitzar. Tot un màster. (Hadano, Kanagawa ken, 6 de juny 2006)

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Joder!!! cada vegada al·lucino més.
Si els japonesos veiessin les meves escombraries fliparien, amb prou feines aconsegueixo separar el vidre... :P.

Quin pal!!! Deu ser la tasca de la casa que deu portar més baralles. Ja m'ho imagino: "Has portat males notes? Encarregat de la brossa durant un mes!!!!".

Deu ser el càstig per excel·lència dels progenitors japoonesos...XD

No m'extranya que a totes les sèries de dibuixos tinguin un traster al pati. A més a la sèrie de Doraemon la mare del Nobita sempre li fa endressar el traster. Ara ho pillo!!

Pos res.
Segueix escrivint que estic molt enganxada. XD És tope curios i interessant.


Salut
Txell

Anònim ha dit...

Be, això que expliques no es gaire diferent del que passa Alemanya, allà també tenen un calendari per la recoliida de la brossa selectiva, i si volen que s'emportin els contenidors de resiud orgànics, tenen de posar sobre el contenidor, que cada familia te al jardí de casa, un gomet, que han de haver comprat al banc, desprès de pagar segons els litres del contenidor, a mes per el que fa a les ampolles tenen que se tornades a la botiga on les han comprat, i a les hores els fan el camvi del casc que han pagat primer, en el moment de comprar la beguda o el producte, també tenen uns dies al any per recollir tot el que son mobles i trastos bells, cosa per la que també tenen de pagar.

A les cases si apilen un mon de coses belles que no fan servir, donat que no hi ha dexaillaries de franc, però ells han trobat una solució a aquest problema de mobles i enronous apilats, quan arriba la primavera i l'estiu fan una mena de mercats anomenats "FLOHMARKT", es a dir una mena de "Mercat de Puces", on venen o canvien allò que ja no funciona o que no els agrada per diners o per altres coses.

Un peto.

Anna Zamora

La vaca que vola ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
La vaca que vola ha dit...

Ara recordo una amiga meva del Lander de Baviera que accumulava bricks de llet perquè estava prohibit de llençar-los, quan en teia molts els canviava per regals al súper

Alalluna ha dit...

Aquí tot això del reciclatge, s´oblidaren de explicar-nos-ho a “Barrio Sesamo”, i clar... ja es sap que si s´agafen males hàbits de xicotet després és complicat que la gent pose interès en canviar les coses. Menys mal que poc a poc anem millorant, però ja veig que ens queda encara molt camí per recórrer per arribar al nivell que hi ha al Japó. M´agrada molt que ens ensenyis a tots les costums que hi ha per eixa part del món, m´estic donant compte que en algunes coses no som tan diferents i en altres encara tenim molt que aprendre.

Carquinyol ha dit...

Igualet igualet que a Badalona. Allà ja fa temps que tenim quatre tipus de contenidor (deixalles general, plàstic i brics, paper/cartró i vidre), a vegades cinc (deixalles orgàniques) però hi ha gent que es veu que encara no sap diferènciar.

La darrera moda és que si els particulats utilitzem la deixalleria ens fan un carnet d'aquests magnètics, de manera que cada cop que anem ens la passen i ens fan descompte al rebut de l'aigua.

Com nosaltres tenim la deixalleria just darrera de casa ja hem aprofitat per anar a tirar tots els trastos (casa meva semblava el teu jardí xD) i de pas obtenir descomptes.

Per cert, l'ús de la deixalleria per a particulars és gratuït i per a empreses s'ha de pagar.

La vaca que vola ha dit...

Veus, la diferència és que a Badalona et paguen i aquí has de pagar, potser encara té més mèrit.