To bin or not to bin

Torno a recuperar aquesta entrada del 6 de juny, especial homenatge a un badaloní preocupat pel reciclatge.


Us podeu imaginar que viure al Japó no es fàcil, suposo que el primer que penseu és que la llengua i la cultura són molt diferents. Bé, sí, això és cert, però hi ha coses del dia a dia, que van més enllà.
Em refereixo a la facilitat que tenen els japonesos en complicar les coses que per a nosaltres semblen senzilles. Per exemple, les deixalles, la brossa. Ja vaig comentar un altre dia, que al Japó hi ha una cultura molt extensa del reciclatge, si no és un costum cultural és la dificultat que hi ha per llençar les escombraries.
El primer que notareu al visitar el país és que no hi ha papereres, la idea és que la brossa te l'emportis a casa.
Els sectors més ecologistes diuen que la brossa no desapareix, que s'accumula, en tanta quantitat que es fan diàriament muntanyes de quilos de deixalles en una ciutat petita com Barcelona, ara imagineu-vos, com han de ser els abocadors de Tòquio amb 25 milions de persones generant residus a cada segon.
El primer que s'ha de saber és que hi ha dos grans grups de deixalles:
"moeru gomi", i "moenai gomi". Brossa combustible, i no combustible.
Moeru gomi: combustible, és la brossa orgànica, i petits papers, pols de l'aspirador, bolquers, ...només es recull dos cops per setmana.
Moenai gomi: tot el que no es crema. I aquí es complica molt.
Has de portar aquesta brossa a contenidors especials que hi ha als supermercats: capses d'ous, briks de llet, safates de popexpan,
safates de plàstic. Tot rentat i en el cas dels briks, plegats.
El vidre, per colors, les llaunes, el cartró, la roba, els libres, això t'ho passen a recollir un cop o dos al mes.
Els aparells electrònics o els electrodomèstics, els has de dur tu mateix als contenidors especials que les empreses mateixes posen al disposició dels client, per exemple una nevera Mitsubishi l'has de dipositar en el contenidor que hi ha a la fàbrica de Mitsubishi, pagant, és clar.
Tamb has de pagar per desfer-te del mobles vells, les bicicletes, un cotxe, etc...i no és barat, potser per això, al jardí de casa meva hi tenim una Scoopy 50cc i una Yamaha 500cc, una rentadora i un televisor, dos escriptoris de despatx, cadires, uns altaveus, 4 pneumàtics nous de trinca, i al magatzem, dos o tres vídeos, una altra cadena de música, i armaris plens de roba dels avis,...
El reciclatge del diàris vells és diferent i un cas especial. Els deixes a la porta de bon matí, i es converteixen en paper higiènic com per art de màgia.
Un altre diferència, amb el nostre sistema, és que no hi ha contenidors i la brossa es recull de dia, per no fer soroll. De bon matí instal.len unes cistelletes, que faran de contenidors provisionals, fins que cap a les 9 am passi el camió de recollida.
Tota la complexitat en el tractament de residus fa que normalment necessitis en support d'un calendari de recollida per poder-te organitzar. Tot un màster. (Hadano, Kanagawa ken, 6 de juny 2006)