dimarts, d’agost 08, 2006

La Tokaido

Ahir us volia parlar de la "Tokaido" i vaig acabar parlant de "coca-coles" peruanes.

Què és la "Tokaido", doncs un camí, el camí de "Tokai". Ahir uns amics molt estimats van agafar un tren que feia aquest camí, per això m'he recordat que us n'havia de parlar.
La "Tokaido" és la via que uneix Tòquio amb Kyoto i Osaka.
A finals del S.XVII quan Ieyasu Tokugawa va instaurar en Shogunat, la capital política del Japó es va traslladar a Edo, actualment Tòquio, seu del poder del clan Tokugawa. Kyoto va esdevenir centre religiós mantenint-se com a capital simbòlica però sense poder real.
Malgrat tot es va fer necessari comunicar aquestes dues ciutat i la veïna Osaka, el port més important aleshores, per facilitar el trànsit de mercaderies, funcionaris, noblesa, etc.
Amb l'arribada dels occidentals a finals del S.XIX la "Tokaido" va esdevenir llegenda. El Shogunat, malgrat permetre la instal·lació de petits assentaments a l'actual prefectura de Kanagawa i la construcció d'un port de mercaderies a Yokohama, va prohibir l'ús de la "Tokaido" als forasters. Prohibint, també l'utilització del magnífic port d'Osaka. Aquesta prohibició i les notícies de que al final del camí hi havia una ciutat meravellosa amb edificacions fastuoses d'or i plata (Kyoto), on vivia un personatge venerat com un Déu (el Mikado), van alimentar la fama de la "Tokaido".
Amb la caiguda del Shogunat i la restauració del poder a l'emperador Meiji, aquest va traslladar la seva cort a Edo que es va passar a anomenar Tòquio, però la Tokaido no va caure en desús, ja que continuava unint Osaka amb Tòquio i Yokohama, així doncs la primera línia de tren es va construir seguint aquesta via, tal com ho faria la carretera nacional anomenada Nacional I, com no.
L'any 1964 el Japó va inaugurar el ferrocarril més ràpid del món, el Shinkansen, que nosaltres coneixem com "tren bala", aquesta primera línia unia Osaka i Tòquio, passant per Kyoto.
Actualment hi ha moltes carreteres, vies de tren i autopistes però la més important continua sent la Tokaido.
I és que un Estat racional intenta comunicar les seves dues ciutats més importants, aquesta comunicació es vital, no només econòmicament però també com a símbol de cohesió nacional.
Així ho entenen al Japó, (Tòquio-Osaka), o França (París-Lió), Anglaterra (Londres-Manchester), etc.
Aquesta és també la lògica que seguien els empresaris catalans en pagar de la seva butxaca el primer ferrocarril, Barcelona-Mataró, o després enllaçant la capital amb Terrassa o Sabadell.


Aquesta és, també, la lògica de l'Estat Espanyol que uneix la seva antiga capital Toledo amb l'actual, i amb el seu port més important, Sevilla, amb el TGV.
Les noves "conquestes" de grans empreses espanyoles en territoris d'ultramar refermen el gran encert del govern de l'ex-presient del govern Felipe Gonzàlez de prioritzar la construcció de noves i millors vies de comunicació dins del territori nacional espanyol, per on sinó hauria d'entrar d'Or d'Amèrica, per la "Torre del Oro".
Així doncs podem equiparar la connexió Madrid-Sevilla a la "Tokaido". I enorgullir-nos del nostre Euro-Med, que comunica les dues ciutats més importants del nostre país (Barcelona i València)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Osaka, segons diuen un bon lloc de vacances, com m'agradaria anar-hi per poder veure el castell, que es precios i també diuen k la gastronomia està força bé amb els típics Okonomiyaki i tot tipus de marisc, peixos, etc...en definitiva tot xD

També, per el que tinc entes, el viatge amb el tren bala es una mica car jaja, però la distancia que hi ha, ja s'ho mereix jeje

I referent a el Mikado, Dagoll Dagom estava fent una obra teatral del tema, però es una comedia i segur que deu ser de cachondeo i tal, deu tractar el tema de autoritat/déu de forma humorística, la veritat es k no ho se jeje

En definitiva, un blog molt currat, Felicitats ;)

Ja Ne!!

::JOSEP::

La vaca que vola ha dit...

Gràcies pels teus comentaris, Josep.

Osaka té fama de ser una ciutat un pèl "galdosa" tot i que el Castell "Osaka-jo", (que és una restauració del 1931) és força bonic. A part d'això el mèrit és estar tant aprop de Kyoto, que sí que val la pena visitar.
El plat típic d'Osaka es el "takoyaki", unes boles de pop arrebossat, les pots trobar arréu del país, però, és clar, les originals són més bones.
El bitllet del Shinkansen fins a Osaka val 13.750 yens anar, però pots comprar un rail-pass que et porta a tot arréu per un preu únic que pot variar segons la temporada o la durada del pass, una setmana o més.
El Mikado del Dagoll Dagom el vaig veure la primera vegada que el van fer ara fa 20 anys.
És una opereta còmica de W.S. Girbert i A. Sullivan que es va estrenar a Londres l'any 1885 coincidint amb l'obertura del Japó. En realitat els Japonesos de l'emperador en diuen Tenno, però la desconeixença i el sentir "tocar" campanes van crear aquesta obra.
El Japó i els seus misteris van influir moltíssim als europeus de tombants de segle fins hi tot Puccini amb Madame Butterfly per no parlar de l'Art Nouveau, o el nostre modernisme. És el que es coneix com a "Japonisme".

Anònim ha dit...

La epoca de Edo es deia que Osaka era `menjador no.1` vol dir totes les coses de menjar hi havian alla.

La vaca que vola ha dit...

Kasai és una regió molt fèrtil i productiva, a més com he esmentat abans era el port més important en l'època de shogunat, a nivell nacional.
Hi ha una anècdota molt bona referent a això que dius, explicada per un senyor de Kobe.

Un dia havien d'enviar un carregament de soja des de Kansai fins a Edo (Tòquio), però el vaixell ja carregat no va poder sortir de port per culpa de l'oratge, finalment el viatge es va retardar molt.
En arribar al destí la soja havia fermentat i desprenia una pudor insuportable, malgrat això no es va rebutjar la mercaderia ans a contrari se la van menjar. Els va agradar tant de van demanar que la següent comanda fos igual.
De la soja fermentada en diuen "Nato". La gent de Kansai no s'aprecia gaire però els toquiòtes la devoren.

Carquinyol ha dit...

El meu nivell de coneixement de la història de Japó és cero. Gràcies a articles com aquest algun dia arribaré a 0,5 ;)

Interessant article, de debó. Per cert, sobre l'EuroMed parlaré demà.