A la "millor terreta del món" hi ha uns "personatges" que es venten de fer bones migdiades sota l'ombra dels tarongers, gaudint de menges exquisides que fan glatir. Des de les daurades terres de Califòrnia ens arriben noticies de micacos motoritzats descrivint platges quilomètriques que imaginem habitades per vigilantes amatents.
Gràcies a ells, els que NO TENIM VACANCES, traiem el cap per la finestra per recollir una mica d'aire fresc. Malgrat la "ràbia" que ens fan els "pocavergonyes".
L'altra dia llegint el blog dels amics de Quiòniam, seguint el seu consell vaig entrar en un web molt bonic i relaxant, per poder viatjar una mica dins boscos meravellosos. Un d'ells al costat de casa, el bosc del Mont Fuji, res mitja horeta en tren.
Aquestes són algunes imatges si en voleu més:
"Forests-Forever"
Gràcies Raül, Carquinyol i Teobald
5 comentaris:
Com dirien a pagès, ara mateix sóc un "camaaaaaaacu"
Unes imatges precioses, de debó.
Pel dia del pare l'Aya em va regalar un llibre d'il.lustracions, "especial fades". Va te n'enviaré unes imatges i veuràs com són
No us perdeu el Web
Amb paisatges com aquestos, sobran les paraules!!!. Camacu es poc!!!
Aquestes imatges no tenen desperdici...El Mont Fuji precios i els boscos també, menys si t'hi perds xD
::JOSEP::
Publica un comentari a l'entrada