dimecres, d’agost 30, 2006

...i de sobte la foscor

-Anem a caçar escarabats?-els va preguntar Akio Ogami, el seu pare. La resposta va ser entusiasta, als nens japonesos els encanta criar escarabats banyuts, són grans i negres, semblen rinoceronts en miniatura, a l'escola els ensenyen als companys, competint a veure qui el té més gran o fort, però no els maltracten, en premen cura i els respecten.

En Saaya només té un any i encara no entén la fal.lera dels seus germans en Hiroaki de 3 i en Tomoaki, el gran, de 4 anys.
Junts amb la mare i el pare, es van passat tot el divendres, buscant i caçant escarabats, anant amunt i vall pel bosc, a la prefectura de Fukuoka.
S'havia fet tard, els nens havien volgut aprofitar fins l'últim moment de llum per aconseguir les preuades bestioles.
-El meu és més gran, segur que a l'avi li agradarà més.-va dir Tomoaki.
-Que dius beneit,-va respondre Hiroaki- el teu és una tifa comparat amb el meu, ja veuràs.
-Nens pareu- va fer la mare, cansada de les baralles al cotxe entre germans- i no feu soroll, que despertareu en Saa-chan!.
Havia sigut un dia intens, els nens es van calmar i al poc ja dormien.
-No se perquè hem hagut d'anar fins tant lluny per anar a caçar aquestes bestioles fastigoses,- va dir la mare. Ja saps que no m'agraden gens. I ara que encara tens vacances...
-Si però has vist quines cares, els nois "som" així.-va respondre Akio. Ens ho em passat bé, no?
-És clar que si amor, però ja saps que després me n'hauré d'encarregar jo dels escarabats, ecs! Per cert, has trucat als pares per dir-los que arribariem tard?
-Si, tens raó ja, són quarts d'onze, no pensava que la carretera anés tant carregada. Però ja som al pont de Hakata...Ostres! que fa aquest cotxe del darrere.......

Segons, minuts, uns instants, de sobte un cop, caiguda lliure, la fredor de l'aigua, els sentits, on ets? on som, que ha passat? dolor...

Fins a quatre cops es va submergir la mare per intentar recuperar els seus fills del fons de l'aigua, en Akio, el pare, geia inconscient a la vora després d'haver pogut sortir de l'aigua.

Un impacte pel darrere va empènyer el seu vehicle, un tot-terreny mitjà, escometent-lo contra la barana de seguretat del pont i el va precipitar al buit fins caure a l'aigua de la badia de Hakata.

Els equips de rescat van poder recuperar amb vida Saaya i Hiroaki, que moririen poc després a l'hospital, el germà gran Tomoaki, el van trobar cordat a la seva "baby-seat", dins del cotxe, ofegat.

En Futoshi Imayashi de 22 anys, funcionari de l'ajuntament de Fukuoka, sortia del bar, havia begut molt, li agrada veure. No agafa el taxi va amb el seu cotxe n'està molt del seu cotxe, gran, negre, potent, i ràpid.- Puja!. Li va dir a un amic.
-Mira com "mola". A 80 quilometres per hora, el camí és fa més curt. - Soc un crack! com mola accelera!.- parlava animadament, fent broma amb el seu company.
De Sobte un obstacle imprevist, un cotxe familiar que surt de la foscor.
La topada és brutal, el seu vehicle empeny l'altre i el fa caure al riu.
-Que fem?- es pregunta. Fugim!
Però l'impacte a estat massa fort i el cotxe de Futoshi aganta 300 metres. Un taxista en veure l'escena avisa a la policia i als serveis de rescat.

L'endemà l'alcade de Fukuoka demana, personalment excuses als pares, que miraculosament han sortit il·lesos.- Si us plau, us demano perdó, en nom del consistori, i en nom meu, no tinc paraules, per expressar el nostre dolor. - Emociona veure com un compungit alcalde s'inclina reverencialment cap a la parella. El culpable de les morts ha estat un dels seus treballadors, potser no el coneixia, però era part del seu equip, i se'n sent responsable.

El dilluns, funerals d'estat, la prefectura de Fukuoka si ha abocat de valent, tres grans cotxes negres esperen que s'alliberin uns coloms blancs que marcaran l'inici de la comitiva. El pare, ha posat un escarabat d'amunt de les petites caixes que contenien el seu futur.
-Els agradaven tant els escarabats- s'excusa.

Tot el país plora per la tragèdia, i reclama justícia, potser n'hi haurà, però per Akio de 33 anys i la seva dona de 29, la vida es va aturar el divendres. No vull i puc pensar que es pot sentir quan de sobte perds no un sinó tots els teus fills, de 4, 3 i 1 any.
Quant saps que el borratxo que els a mort, no només va intentar fugir sinó que els va negar auxili.


No sé com es fan les coses ara a Catalunya, però aquí tothom sap qui és Futoshi Imayashi, 22 anys funcionari. Em vist la seva cara als telenotícies. Anirà a la presó uns 20 anys, però la seva condemna serà de per vida.

1 comentari:

Elisenda ha dit...

Quin mal que m'has fet. Es horroros el que va pasar.