dilluns, de novembre 08, 2010

Aprenents de bomber

 El passat dissabte van venir els bombers de Hiratsuka al nostre carrer per fer-nos l'entrenament en cas d'emergència de foc, un altre vindran pels exercicis de terratrèmol.

 Al Japó, els veïns estem convidats a assistir a aquestes demostracions pràctiques per actuar en cas d'emergència, són exercicis coordinats des de l'associació de veïns amb l'ajuntament i el cos de bombers.
A les escoles es fa el mateix, fins hi tot des del que vosaltres en diríeu P3.

 L'exercici de dissabte consistia en connectar la mànega a les preses d'aigua i fer connexions per allargar-la alhora que ens van ensenyar com s'havia de subjectar. Qui es pensi que es com regar les plantes va errat, calen tres persones mínim per subjectar la mànega si no es vol sortir espetegat per la pressió!

 A prop de casa hi ha una petita plaça amb una gronxadors i uns armaris metàl·lics que no sabia que contenien fins ara, dins d'aquests armaris hi ha destrals i cascs, entre altres estris d'emergència, d'aquests armaris van sortir els cascs que duen alguns veïns.

L'Aya i les veïnes van aprendre molt sobre com empalmar dues mànegues amb cinta adhesiva de color blau, Japanese High Tech!

Molta gent es pregunta com és que quan hi ha incendis, terratrèmols o riuades al Japó, els danys són mínims o relativament inferiors a d'altres països. Doncs ja ho sabeu, a part de les mesures de prevenció cada japonès és un aprenent de bomber.

5 comentaris:

Carquinyol ha dit...

No vull ni pensar que els hi passaria als armariets guardacascs si estiguessin per on jo m'imagino...

maria ha dit...

Em fan pensar una mica amb aquells aprenents de guàrdia urbana que hi ha sovint pels carrers de Barcelona.

tatanu ha dit...

Caram, ja ha de ser ben bona la cinta adhesiva si pot aguantar la pressió de l'aigua que circula dins la mànega :P

Per cert, gran bloc! Et segueixo des de fa un temps.

tobuushi ha dit...

Carquinyol. Una de les coses bones del Japó és el respecte per la propietat pública ( i privada ), s'hi fan bretolades com a tot arreu però són menys freqüents.

Maria. Ara m'he perdut, m'ho pots explicar?

Hola Tatanu ( quin "nick" més xulo )! Som així al Japó, des de fora sembla que sigui un país que viu en el futur, però en realitat la majoria de pobles són com Catalunya als anys 60.

maria ha dit...

Pels matins depén de quins carrers de Barcelona hi ha els aprenents de la guardia urbana (estudiants) que aprenen a dirigir el trànsit.^-^