dijous, de novembre 18, 2010

El Gran Buda de Kamakura

Dilluns us vaig parlar de la visita del president Obama a Kamakura.
Aquesta és una ciutat situada a uns 50 Km al sud-oest de Tòquio, a la badia de Sagami. Avui en dia Kamakura és una petita localitat turística i residencial, farcida de temples envoltats de boscos i jardins. Antigament, però, Kamakura va ser la ciutat més influent de l'illa.
La història de Kamakura es remunta a 10.000 enrere, però va ser al segle XII quan la ciutat va esdevenir el centre polític i militar del que ara anomenem Japó. És el període que es coneix com Kamakura Jidai ( 1185-1333 ), quan la Família Minamoto es va fer amb el control militar i es va proclamar un Shogunat ( una dictadura militar ).
Aquest període va coincidir amb l'apogeu del Budisme que va comportar una gran producció artística d'obres arquitectòniques i plàstiques amb estil i personalitat pròpia conegudes, com no, com estil Kamakura. Aquesta producció de gran bellesa estètica va enlluernar al petit Barack i enlluerna als milers de turistes que cada any visiten Kamakura.

 Si per anar al Tibidabo cal agafar el "Tranvia Blau", i per anar a Cinecittà també calia prendre un tranvia (segons la llegenda ), per anar a Kamakura el millor és gaudir de l'Enoden ( Enoshima Electric Raiway ) un tren que segueix la línia de la costa, com ho fa el tren del Maresme, però amb l'atractiu de que els vagons són de fusta, antics i amb ventiladors al sostre, i sembla que a més de viatge físic facis un viatge enrere en el temps.

 La joia de la corona de Kamakura és el Daibutsu ( Gran Buda ) del temple Kōtoku-in. Aquesta és una figura imponent de bronze, d'uns 13 metres d'altura a la que es pot accedir a l'interior ( pels curiosos de les estructures ) pel mòdic preu de 10 iens ( uns 8 cèntims ).
Aquest monument data de mitjans segle XIII i és obra dels artistes Goroemaon Ono i Hisatomo Tanji i es va construir per substituir la primera estàtua de fusta destruïda per una tempesta.
Originalment aquesta estàtua es trobava a l'interior d'un temple, semblant a l'altre Buda que hi ha a la ciutat de Nara, però sembla ser que aquest Buda volia restar a l'exterior ja que el temple va ser destruït el 1334 per una altre tempesta, va ser restaurat però va tornar a ser destruït el 1369 per una altre tempesta, finalment un tercer temple va tornar a ser destruït el 1498 aquest cop per un "tsunami", definitivament, Buda volia veure el cel.

 Una de les coses que gairebé sempre trobareu al temples budistes són ex-vots i ofrenes a Buda, les que em criden més l'atenció són les espardenyes gegants. No fa gaire en un d'aquest bancs seia l'home més poderós del món menjant-se un gelat.

 Es creu que orinigariament l'estatua estava coberta amb pa d'or, del qual s'han trobat restes a les orelles. Podria ser ben bé cert ja que la majoria d'estatues de Buda són policromades, i el pa d'or s'empra com ofrena sovint.
El que normalment no es veu són aquestes finestres a l'esquena que van d'allò més bé per il·luminar l'interior.
Espero que us hagi agradat tant com al president Obama, i ja ho sabeu, si mai veniu al Japó no dubteu en visitar Kamakura. Ah! I porteu sabates còmodes!

4 comentaris:

Carquinyol ha dit...

un lloc espectacular !!

Joan ha dit...

jo vaig tenir la sort de visitar-lo quan vaig estar al Japó (també vaig anar-hi amb el trenet). Una excursió molt maca, sí senyor.

Recordo que allà dues nenes japoneses van venir i em van preguntar en un anglès molt assajat si ens podiem treure una foto tots junts amb els seus pares (que estaven a un pocs metres d'allà aguantant-se el riure).

De fet, és una cosa que em va passar vàries vegades durant les 3 setmanes que vaig estar al Japó (i també quan vaig estar a la Xina).
Suposo que encara no és habitual veure occidentals per allà.

Fins i tot, a Shibuya, uns nois d'una botiga de moda molt fashion em van proposar fer de model!
Es veu que buscaven models occidentals (si no fós perquè era l'únic en vàrios Km a la rodona el meu ego s'hauria inflat)

quines ganes tinc de tornar al Japó!

maria ha dit...

Ostres impressiona i tot.Es veu inmens!

Isaac Zamora i Sitjà (tobuushi) ha dit...

És genial poder viure-hi aprop.
Joan, japonesos parlant anglès i demanant fer-se fotos! Això no passa sovint, almenys a mi no m'ha passat mai.

Això de fer de model si que m'ha passat, sobretot a Shibuya al costat del Hachiko.
Ara quan passegem amb els nens ens passa molt que les iaies ens aturen per mirar-se el petit.