dissabte, de novembre 27, 2010

Des de la marginalitat

Eren finals dels vuitanta quan em vaig afiliar a les JERC, Esquerra, aleshores Esquerra Republicana de Catalunya tenia la seu de Badalona al carrer la Creu, la carretera N-II, en un local que havia recuperat feia poc de l'espoli del franquisme. Un local vell, que feina pudor de humitat i que compartíem amb la Crida, al badiu hi havia una taula de ping-pong on les JERC passàvem hores i hores jugant, i a la sala gran, una biblioteca plena de llibres florits d'abans de la guerra, que s'havien salvat de la crema amagats en capses per algun antic militant, allí vaig llegir el Tirant lo Blanc.
L'Esquerra Republicana de Badalona era, aleshores, marginal, quatre iaios, uns quants fills i alguns néts, la majoria més atrets per la taula de ping-pong que per la política.
Tot era tan petit i familiar que fins hi tot jo vaig acompanyar a un noi més gran, que tenia cotxe, a entregar el vídeo de campanya del partit a TV3, el candidat, Joan Hortalà.
Les nits de "cartellades" eren molt divertides, alhora que cansades, érem nosaltres qui enganxàvem els cartells, carregats amb un cubell i una brotxa vella, tota la colla dins el cotxe de l'alcadable, de vegades ho fèiem damunt de cartells d'altres candidats, els de CDS, CiU o el PSOE... Sortíem a enganxar cartells pel centre de Badalona, i per Bufalà, poca cosa més, no en teníem prou. Després acabàvem fent una cervesa, els grans i una Coca-Cola els petits, a la terrassa de l'Hotel Miramar. Hi de tornada a casa guixaven algun "PET" amb un retolador "catalanitzador" als adhesius de la "E" d'alguns cotxes, santa innocència!
El dia d'eleccions havíem de fer d'apoderats, recordo que mi em tocaven tres coŀlegis, amb el Vespino anava amunt i avall fent filigranes per poder ser als tres alhora.
Aquest matí llegia al diari "Avui" que Reagrupament havia aconseguit presentar el número més gran d'apoderats de tot Catalunya, més que cap altre partit més gran. Aquesta és la seva força, la força dins de la marginalitat.
Víctor Alexandre va dir, en el seu discurs de l'acte de l'Auditori Nacional de Catalunya, que els canvis es fan gràcies a les minories que comencen des de la marginalitat, des dels que altres titllen de radicals.
I és cert, van ser uns quants valents radicals els qui van escriure la Declaració de Independència dels Estats Units, i quatre burgesos inteŀlectuals els qui fan crear les bases per la Revolució Francesa.
L'Esquerra Republicana i marginal dels anys vuitanta de la que jo en formava part ja no existeix, ja no són ni radicals, ni marginals ni res. Van entrar al govern i es van acomodar a la poltrona, ja no són un partit on les bases enganxen cartells i juguen al ping-pong al badiu. Ara aquesta il·lusió es troba a Reagrupament, i en la seva marginalitat.

5 comentaris:

fonamental ha dit...

Hola Isaac,

ja fa potser més d'una any que llegeixo el teu bloc, i mai havia comentat res, però veient aquest post no ho he pogut evitar.

Sóc militant d'ERC, des del 2008, es a dir, quan tot va començar a anar cap avall que fa baixada.No he estat mai treballant al govern, ni penso estar-ho, sóc estudiant de doctorat i espero poder continuar la carrera científica a l'estranger. Només volia dir-te que jo demà faré d'apoderat d'ERC, tot i que avui tinc un encostipat de cavall perquè m'he passat dos setmanes encartellant i muntant paradetes pel barri, acompanyat d'altres companys, alguns dels quals tenen càrrecs a govern.

Entenc que la gent s'hagi desencantat amb ERC, és un opció, jo mateix sóc crític amb moltes decisions pressa per la direcció del partit. Ara bé, amb la de nits que he dedicat a la xarxa i al carrer a treballar per la independència i per Esquerra, com molts d'altres companys em sembla poc just que diguis el que dius a la última frase. I tinc un encostipat que ho demostra.

Espero que Reagrupament faci un bon paper demà, i espero que no deixis de fer aquest bloc tant xulo, que és el meu bloc de referència sobre el Japó.

Sento la tabarra.

Atentament:

Javier del Campo

maria ha dit...

El meu cap s'ha decantat cap els SI,però sempre he pensat que aquests dos partits busquem al mateix una Catalunya lliure.Espero que demà aconseguim representats dins del Parlament i que en un futur poguem acabar ser un de sol.Visca el nostre país lliure.

Carquinyol ha dit...

Està bé això de fer el bloc des de fora del territori i així saltar-se allò del dia de reflexió !! ( de fet els del Periódico fan el mateix utilitzant el Periódico d'Andorra)

Només dir-te que jo penso, si fa o no fa, el mateix que tu.

Isaac Zamora i Sitjà (tobuushi) ha dit...

Gràcies pel teu comentari Javier.
Tens raó, gent com tu es mou i lluita pel país, ets un fidel militant de base, d'aquells a qui els altres partits critiquen, - "les bases d'Esquerra" són el problema del partit -, diuen. Tens tota la raó en voler reivindicar el teu paper actiu i deixar clar que no tots són "poltrones" al partit. Però el que volia dir, i que potser he expressat malament és que l'esperit d'ERC, aquell que teníem ja no hi és, almenys a nivell de cúpula del partit, les bases, com sempre, sou gent trempada i treballadora. Esquerra però s'ha traït a si mateixa, als seus principis, començant pel canvi de nom, passant per penjar banderes espanyoles a conselleries fins a homenatjar líders franquistes al Palau de la Generalitat. Deixant de ser independentistes per passar a ser "dependentistes", i omplir-se la boca de referèndums just abans de les eleccions quan un dels principals organitzadors de les consultes ha plegat del partit enfastiguejat.

Espero que tinguis un bon dia també, cuida't molt i guanyeu al PP.

Pel que fa al blog, em sembla que tinc corda per estona, quan no sé que escriure només cal que surti al carrer i expliqui el que hi veig.

Maria, a mi també m'agrada Solidaritat i la seva gent, però Joan Laporta s'ha cremat fet el ximple, com vaig comentar al blog fa poc ha fet massa el "Loopy" com diem al Japó, Carretero és més seriós, potser fins hi tot avorrit, és una persona que vol ser on és només creu que hi ha de ser. Espero que SI, també entri al Parlament, tot i que sembla que ho farà en detriment de Reagrupament.

Carquinyol, amic, després d'escriure el post em vaig adonar de la data, però no crec que la junta electoral em vingui a tocar el crostó, sóc massa petit i "marginal", per cert aquí al Japó no en tenim de Jornada de Reflexió, torbo que és una collonada bastant ofensiva pensar que la gent necessiti un dia per pensar i que no se la pot atabalar, és com si es pensessin que no som prou madurs, un pensament una mica franquista.

Isaac Zamora i Sitjà (tobuushi) ha dit...

Gràcies pel teu comentari Javier.
Tens raó, gent com tu es mou i lluita pel país, ets un fidel militant de base, d'aquells a qui els altres partits critiquen, - "les bases d'Esquerra" són el problema del partit -, diuen. Tens tota la raó en voler reivindicar el teu paper actiu i deixar clar que no tots són "poltrones" al partit. Però el que volia dir, i que potser he expressat malament és que l'esperit d'ERC, aquell que teníem ja no hi és, almenys a nivell de cúpula del partit, les bases, com sempre, sou gent trempada i treballadora. Esquerra però s'ha traït a si mateixa, als seus principis, començant pel canvi de nom, passant per penjar banderes espanyoles a conselleries fins a homenatjar líders franquistes al Palau de la Generalitat. Deixant de ser independentistes per passar a ser "dependentistes", i omplir-se la boca de referèndums just abans de les eleccions quan un dels principals organitzadors de les consultes ha plegat del partit enfastiguejat.

Espero que tinguis un bon dia també, cuida't molt i guanyeu al PP.

Pel que fa al blog, em sembla que tinc corda per estona, quan no sé que escriure només cal que surti al carrer i expliqui el que hi veig.

Maria, a mi també m'agrada Solidaritat i la seva gent, però Joan Laporta s'ha cremat fet el ximple, com vaig comentar al blog fa poc ha fet massa el "Loopy" com diem al Japó, Carretero és més seriós, potser fins hi tot avorrit, és una persona que vol ser on és només creu que hi ha de ser. Espero que SI, també entri al Parlament, tot i que sembla que ho farà en detriment de Reagrupament.

Carquinyol, amic, després d'escriure el post em vaig adonar de la data, però no crec que la junta electoral em vingui a tocar el crostó, sóc massa petit i "marginal", per cert aquí al Japó no en tenim de Jornada de Reflexió, torbo que és una collonada bastant ofensiva pensar que la gent necessiti un dia per pensar i que no se la pot atabalar, és com si es pensessin que no som prou madurs, un pensament una mica franquista.