El divendres 17 de desembre van començar les vacances escolars dels més petits, la canalla no tornarà a l'escola fins passades les festes de cap d'any, que al Japó són més importants que el Nadal.
Es va fer doncs, una cerimònia de purificació a la Jinja ( pagoda ) per començar l'any amb bon peu.
Aquesta cerimònia de purificació es diu Ōharaishiki, i és molt antiga ja que data del període Heian ( 794 - 1185 ).
Els oficiants de la cerimònia són sacerdots Xintoistes, és clar, i van vestits igual que anaven els nobles del període Heian.
Aquest sacerdot mostra un sobre a la canalla dins del sobre hi ha uns paperets retallats en quadrets i ...
... un homenet de paper. Seguint les instruccions del mestre de cerimònies cal agafar tres grapadets de paperets i llençar-los per d'amunt de l'espatlla esquerra, després per la dreta i un altre cop per l'esquerra, tot seguit cal agafat l'homenet i passar-lo pel front, el pit, la panxa, les cames i les espatlles, per aquest ordre...
Abans de tornat a ficar l'homenet dins el sobre cal fer tres bafarades al d'amunt, per deixar anar, amb l'alè els mals esperits. Un cop dins el sobre serà cremat per cap d'any juntament amb altres objectes rituals i ex-vots.
La cerimònia es va realitzat a l'exterior, com moltes altres, en front de l'edifici principal. L'interior de les pagodes queda reservat per altres actes litúrgics, tanmateix hi ha una part reservada on només hi poden accedir els sacerdots.
2 comentaris:
brfff
m'ha fet esgarrifança. M'ha recordat el cole del opus al que em va tocar anar(per obligació familiar)
Anòmin.
És molt diferent a una escola de l'Opus, al Japó religiositat i la laïcitat es dissolen, les coses es fan més per tradició que per credo.
L'escola de la meva filla pertany a la pagoda Xinto pero la religió queda fora de les aules. Els japonseos són molt oberts per que fa aquestes qüestions, fins hi tot celebren el Halloween o el Nadal, i l'escola tot i que és Xinto, el Pare Noel fa una visita als nens abans de les vacances de cap d'any.
Els sacerdots de la pagoda mai no sermonegen ni prediquen, es limiten a reproduir una litúrgia miŀlenària, la tolenrància és màxima amb totes les altres creences.
Sóc laic però em vaig educar en una cultura catòlica, que és la cultura del meu país, Catalunya, ara que visc al Japó trobo normal que els meus fills aprenguin les tradicions del seu país.
Publica un comentari a l'entrada