Un malson

Anit vaig tenir un somni estrany, vaig somniar que entrava dins d'un bar per demanar un entrepà i una gerra de cervesa ben fresca.
- un entrepà de truita i una cervesa si us plau - demano.
- como dice? - em respon el cambrer.
Aleshores me n'adono, sóc en un bar de Madrid, un d'aquells bars típics, on un rellotge amb l'esfera decorada amb l'escut del Real Madrid presideix una barra d'acer inoxidable amb vitrines greixoses on es presenten tapes variades, de truita, de calamars a la romana, d'"ensaladilla rusa", entre altres menges mesetàries, al darrere hi ha un gran pòster de Cristiano Ronaldo, al costat d'un pernil que duu una cinta amb la bandera espanyola hi ha enganxat, a la paret, un paper escrit en boli que diu "hay lotería de Navidaz".
Miro enrere, i veig els parroquians que guaiten la tele, fan un programa del cor on la gent crida i s'esbatussa, alguns juguen al domino i la fan petar amb un accent que delata la seva procedència, Extremadura, Andalusia, Galícia, però ja m'ho han dit que a Madrid hi ha pocs "castissos".
En veure que m'he confós, potser pel jet-lag, m'excuso per parlar en català, - Uy! Perdón! - dic en castellà. - Es que llego de Japó donde vivo des de hace tiempo y me he despistado, con el jet-lag -.
El cambrer em repassa de dalt a baix i m'etziba secament:- no hacemos bocadillos - . Decideixo marxar i provar sort dins d'un altre bar, tinc molta gana i no em ve de gust agafar la salmonelosi. Deixo la ferum de Ducados i "fritanga" enrere i surto al carrer. Oh, sorpresa! No sóc a Madrid, sóc a Rubí, acabo de sortir del "Bar Don Quijote Tapas Caseras".

Em llevo encara estabornit i mig endormiscat, obro el Safari, com cada matí, per assabentar-me de les novetats a Catalunya, i llegeixo que el Tribunal Superior de "justícia" imposarà el castellà a les escoles catalanes. També?