7è dia després del terratrèmol

He rebut molts missatges d'amics i familiars que em diuen de tornar a casa, tornar?
L'Aya és japonesa, i els meus fills, són japonesos nascuts al Japó, tornar no seria la paraula correcte, potser fugir...
Catalunya és el meu país i l'estimo amb tot el meu cor, però Japó és la meva llar, on he decidit viure i un lluito cada dia per tirar endavant, malgrat les diferències culturals, la dificultat amb l'idioma i la distància amb els éssers estimats que vaig deixar quan vaig marxar.

Molts catalans que escriuen blogs us diran que no cal tenir pànic però ja han fet les maletes i marxat cap a l'Oest o sortit del país.
Jo us escric amb el convenciment que ens en sortirem, que la situació és alarmant però que la vida intenta seguir el seu curs, els meus veïns fan vida normal, avui molts assistiran a les cerimònies de graduació que es fan a l'escoles, instituts i universitats, potser no hi haurà festa ni canapès, per respecte als morts del nord, però el avis faran fotos i els pares ploraran quan es donin els diplomes.

La premsa mundial s'ha llençat de cap a parlar d'Apocalipsi nuclear, països com França s'hi han avocat potser per interessos no del tot confessables.

La realitat és una altre. No s'han abandonat els treballs a la central de Fukushima, i no hi ha perill de que els reactors nuclears explotin provocant una catàstrofe atòmica. Els reactors es van aturar i el perill és de fuga tòxica. Les explosions han estat provocades pels vapors acumulats que per l'excés de pressió han fet esclatar l'estructura de l'edifici, però no han estat explosions nuclears, sinó no us estaria escrivint en aquest moments.

El risc de contaminació és real, els materials radioactius poden vessar-se, igual que els gasos provocats.
S'està mirant d'aconseguir estabilitzar els reactors que encara queden el 5 i el 6, es tracta d'aconseguir refrigerar-los ja que la causa de tots el problemes va ser que el sistema de refrigeració va fallar per culpa del Tsunami.
No és veritat que es portin camions plens d'aigua des de Tòquio, però sí que es porta màquinaria especialitzada i camions ja que els equips d'emergència van quedar destruïts pel Tsuami. Un dels motius de que la central estigui construïda aprop del mar és que es pot tenir aigua abundant per la seva refrigeració. Com us dic s'hi està treballant i els americans ens han enviat equips especiatizats en aquests temes.
Hi ha crítiques sobre com es va construir la central, massa aprop del mar o amb poques mesures contra un desastre d'aquestes característiques, però els cert és que potser sí que no estava del tot ben construïda, però que la central va resistir bé el terratrèmol, els automatismes fan funcionar i la producció es va aturar, el que va fallar la ser el sistema de refrigeració que es va quedar sense energia per l'impacte del mar. I això només s'hagués pogut evitat construint unes defensen més fortes, però fins a quin punt han de ser aquestes defenses? Aquest ha estat el desastre sísmic més fort del Japó en 300 anys.

La radiació que ens ha arribat és molt baixa i no és perillosa per a la salut, només s'ha de tenir una mica de sentit comú i seguir les instruccions del govern, encara que semblin ridícules, de vegades les solucions més senzilles són les més eficaces. I això no vol dir que no hem d'estar preocupats. Ni que no tinguem una mica de por.

És veritat que tenim restriccions de llum, períodes horaris en que has d'estar alerta i saber que en qualsevol moment et poden tallar la llum. Tot i que ni a mi ni al meu company d'estudi ens han tallat mai el subministrament. Per això tenim menjar que es pugui consumir fred o procurem banyar-nos quan hi hagi llum. Jo em dedico a treballar de nit.

També és cert que els súpers tenen horaris restringits, però és per culpa del horaris del tall de subministrament elèctric. No hi ha llet, ni arròs, ni pa, ni piles, almenys a Hiratsuka ( a Hadano sembla que tenen de tot ). El motiu és que la gent compra "per si no fos que..."
De totes maneres tinc l'esperança que la situació es normalitzarà dintre de poc, de moment el rebost és ple i no tenim cap mancança especial, tret de que ara em preparo el Nestcafè amb aigua i no amb llet, cosa que em va bé perquè m'haig d'aprimar.

El que no hem d'obridar és la gent del Nord-Est, fa molt de fred i ha nevat, això dificulta les tasques de rescat.
Cal tenir present la gent que ha perdut les cases, que està refugiada a les escoles, i que necessita queviures, calefacció, aigua potable, medicines i solidaritat, ara tothom parla només de la fuita radioactiva.
No em d'oblidar que encara hi ha persones sota la runa, i famílies separades que intenten saber que ha estat dels seus esses estimats.