Hi un mite sobre el Japó, els japonesos són molt educats. Això és tan cert com la la flegma britànica o el caliu "latino". Des de fora es creu que els japonesos són molt atents i amables, però és perquè es confon l'atenció al client, que al Japó és exeŀlent, i l'educació de les persones en general.
L'altre dia anava amb en Miró al coll i vaig acostar-me als seients reservats per aquestes ocasions. Aquests seients indiquen que s'han de cedir a les persones que porten nadons, a les dones embarassades, als avis i als que tinguin alguna discapacitació motriu, temporal o crònica.
També es demana que es desconnectin els aparells electrònics, mòbils i ordinadors que estiguin connectats en xarxa per no provocar interferències amb els marcapassos.
Tot i els cartells, cap de les persones assegudes em va deixar seure, un es va fer l'adormit, i els altres van passar de tot, no només per cortesia però també pel que fa a l'us dels aparells electrònics.
Malauradament aquest capteniment es freqüent, recordo que estant l'Aya embarassada de la Shikibu i en Miró amb una panxa que es veia d'una hora lluny, m'havia de barallar perquè li cedissin un lloc.
Altres països o ciutats, que tenen mala fama són tot el contrari. Fa un parell d'anys a Nova York, al moment d'entrar al tren sempre havia algú, que sense preguntar-ho, ja et cedia el seient, o s'oferia a ajudar-te a baixar el cotxet o les maletes. Al Japó, ja pots anar carregat de maletes, amb un cotxet, una nena, i un nen petit i pots esperar a que les vaques volin si necessites un cop de ma.
Crec que en general tenen una mancança d'urbanitat, d'educació, potser perquè els pares no s'impliquen prou en aquest sentit, i a l'escola es passen el dia estudiant "kanji". També són un pèl egoistes. L'Aya diu que els japonesos van pel món amb el pilot automàtic i no hi veuen més lluny del seu nas.
3 comentaris:
Bé, en Aquest tema si que haig de dir que a casa nostra a la meva dona solien cedir-li el seient siempre quan estàvem esperant a en Micaquet.
Ostres, doncs realment jo tenia als japonesos per gent molt cívica (més que els de casa; que en general, i sobretot quan vaig amb tren o metro, o senzillament caminant pel carrer, em convencen que això del "civisme" -i la bona educació- és un concepte que aquí no existeix) i això que expliques xoca una mica amb aquesta idea.
Ja saps que jo pateixo cada dia els nostre "inmillorable" transport públic, i si bé he de dir que hi ha gent molt maca, sempre has d'aguantar les musiquetes dels mòbils, gent impertinent, els que parlent cridant, els que demanen almoïna a canvi d'una cançó (díga-li soroll), males olors, gent que empenya, gent que es cola, gent que no espera a que baixis..., i un llarg etc. Seria un bon tema per escriure un llibre, un blog...
Publica un comentari a l'entrada