Ostres!Déu n'hi do.Sí que no en diuen res...Aquest cap de setmana ens van ensenyar per la tele la cua del supermercat a l'exterior i com la gent educadament comprava. Aquí no passaria. I als EUA amb les armes ja no et dic res.Sou un exemple d'educació.
Hola Isak, soc la Marta, amiga de la Maria. També vaig pensar amb vosaltres pq la Maria sempre me'n parla, i ara m'ha donat l'enllaç del teu blog. Que fort el que ha passat... Aqui a Portugal, va passar l'1 de novembre del 1755 i tothom ho té molt present, hi ha pobles que tenen el nom amb ref al sisme, i provervis populars... Fa una mica d'angunia. Els reglaments de càlcul estructural son molt conservadors, però per suportar una catàstrofe d'aquesta mena, hauríem de projectar "búnquers". Bé, us envio la nostra solidadritat i esperança per a la reconstrucció del pais. Una abraçada.
Isaaaaac!! Sóc la Gina, del curs de japonès de fa mil anys... quan de temps sense saber de vosaltres fins que ara he vist que recomenaven el teu blog a la web de rac1 Y____Y Ni tant sols sabia que tenies una altra nena, felicitats! M'estic recordant molt de tots vosaltres, i dels meus companys de la JIU a Togane-shi... Espero que seguiu tots bé i no tingueu més rèpliques Y_Y Un petó molt fort.
Ei, aquí cada vegada donen més informació sobre el tema nuclear, sembla que la cosa està molt xunga... Des de França ja han demanant als seus ciutadans que tornint i una de les causes "destapades" són les fugues radioactives. No podeu marxar?
El teu blog és fantàstic per fer-nos una petita idea de que està succeïnt al Japó. Des d'aquí, els terratrèmols i els tsunamis, es veuen llunyans però quan ens parlen de nuclears, fuites i gasos a l'atmosfera, de cop, sembla que Japó s'apropa perillosament a Europa.
Ara tots els països es volen posar les piles amb el tema i aquí no es parla d'altra cosa que de les centrals nuclears de Fukushima i, si es cert el que ens expliquen, la cosa està molt peluda.
Segueix actualitzant el teu blog, sabent que esteu bé, tot és millor.
Hola família! Sóc la Maria V, amiga de la Marta, va ser la testimoni juntament amb tú del nostre casament. Quan més en llegeixes del tema, més por fa. Escolta, si heu de venir, ja saps que casa nostra és casa vostra, sense dubtes. Una abraçada amics.
Aquí els diaris no en parlen massa dels prove¨ments de la població, però cada dia surte nous titulars dels accidents nuclears de Fukushima. Estic molt lluny, però em poso nerviosa cada cop que obro la web del diari i se m'encongeix el cor al pensar en el que esteu passant tots els qui viviu allà. Espero que estigueu bé. Us envio moltes abraçades!! (tandebó servisin per ajudar a millorar la situació!)
9 comentaris:
Del tema de proveïments de la població no s'escolta a parlar pels mitjans de comunicació d'ací
Ostres!Déu n'hi do.Sí que no en diuen res...Aquest cap de setmana ens van ensenyar per la tele la cua del supermercat a l'exterior i com la gent educadament comprava.
Aquí no passaria. I als EUA amb les armes ja no et dic res.Sou un exemple d'educació.
Hola Isak, soc la Marta, amiga de la Maria. També vaig pensar amb vosaltres pq la Maria sempre me'n parla, i ara m'ha donat l'enllaç del teu blog. Que fort el que ha passat... Aqui a Portugal, va passar l'1 de novembre del 1755 i tothom ho té molt present, hi ha pobles que tenen el nom amb ref al sisme, i provervis populars... Fa una mica d'angunia. Els reglaments de càlcul estructural son molt conservadors, però per suportar una catàstrofe d'aquesta mena, hauríem de projectar "búnquers". Bé, us envio la nostra solidadritat i esperança per a la reconstrucció del pais. Una abraçada.
Ups.... T'he canviat el nom... Sorry
Isaaaaac!! Sóc la Gina, del curs de japonès de fa mil anys... quan de temps sense saber de vosaltres fins que ara he vist que recomenaven el teu blog a la web de rac1 Y____Y Ni tant sols sabia que tenies una altra nena, felicitats!
M'estic recordant molt de tots vosaltres, i dels meus companys de la JIU a Togane-shi... Espero que seguiu tots bé i no tingueu més rèpliques Y_Y
Un petó molt fort.
Ei, aquí cada vegada donen més informació sobre el tema nuclear, sembla que la cosa està molt xunga... Des de França ja han demanant als seus ciutadans que tornint i una de les causes "destapades" són les fugues radioactives. No podeu marxar?
El teu blog és fantàstic per fer-nos una petita idea de que està succeïnt al Japó.
Des d'aquí, els terratrèmols i els tsunamis, es veuen llunyans però quan ens parlen de nuclears, fuites i gasos a l'atmosfera, de cop, sembla que Japó s'apropa perillosament a Europa.
Ara tots els països es volen posar les piles amb el tema i aquí no es parla d'altra cosa que de les centrals nuclears de Fukushima i, si es cert el que ens expliquen, la cosa està molt peluda.
Segueix actualitzant el teu blog, sabent que esteu bé, tot és millor.
Alba.
Hola família!
Sóc la Maria V, amiga de la Marta, va ser la testimoni juntament amb tú del nostre casament.
Quan més en llegeixes del tema, més por fa.
Escolta, si heu de venir, ja saps que casa nostra és casa vostra, sense dubtes.
Una abraçada amics.
Aquí els diaris no en parlen massa dels prove¨ments de la població, però cada dia surte nous titulars dels accidents nuclears de Fukushima. Estic molt lluny, però em poso nerviosa cada cop que obro la web del diari i se m'encongeix el cor al pensar en el que esteu passant tots els qui viviu allà.
Espero que estigueu bé. Us envio moltes abraçades!! (tandebó servisin per ajudar a millorar la situació!)
Publica un comentari a l'entrada