Ara que sembla que les coses es van estabilitzant, almenys en aparença, i que finalment no haurem d'evacuar davant de perill real de radiació. Comença a ser hora de poder quedar amb amics i família, per dinar plegats i parlar de l'experiència viscuda.
Aquest cap de setmana ens varen venir a visitar l'Albert i la Keiko, una parella d'amics que viu a Barcelona. L'Albert i la Keiko eren a Shinjuku en el moment del terratrèmol, havien quedat amb una amiga d'ella, per conèixer el seu fillet. Una trobada d'amics en un cafè que va convertir-se en una experiència inesperada.
Podreu comprovar que si bé la gent es va espantar en un primer moment, desprès, més relaxada guaitava divertida com es gronxaven els edificis, pareu esment en el parell de gratacels i veureu com es mouen.
És clar que tot això va ser abans del tsunami i encara no sabíem el desastre que estava a punt d'arrivar.
En aquells moments encara l'Albert i jo ens plantejàvem si podríem anar al nord com havíem planejat, malgrat el terratrèmol.
4 comentaris:
Encara sort que no vau anar al nod aquell mateix dia.
Són impresionants les imatges que ens arriven. Cuide-vos molt, pel que sembla, la situació ja comença a estar una mica controlada, pel tema de la central nuclear. Pel que fa al tsunami..... encara queda molta feina i moltes families que s'hauran de refer i continuar endavant.
Molta sort per tu i la teva familia, M'he enganxat al teu blog .. no deixis d'escriure
Maribel
Déu n'hi do, vist en viu i en directe deu ser impressionant.
M'alegro que estigueu bé. :)
Buaaa! Quina por! Mare meva, m'he quedat impressionada...
Publica un comentari a l'entrada