dimecres, de febrer 08, 2012

Amb "+" de Tàpies

Homenatge a Antoni Tàpies.

Ahir vaig llegir la trista notícia de la mort d'Antoni Tàpies, m'ha sobtat tot i que feia temps que el mestre estava malalt. Catalunya ha tornat a perdre un altre geni, i no li queden gaires amb el mateix talent, la mateixa universalitat, i la seva magnitud. Es pot dir que el món sencer ha perdut un dels "grans", d'aquells que et pots trobar a les col·leccions dels millors museus del món com el Reina Sofía de Madrid, la Tate de Londres, el MoMA i el Guggenheim de Nova York o el George-Pompidou de París.

Quan estudiava a la facultat de Belles Arts, un dia vaig anar amb el meus companys a veure una exposició de Tàpies, l'endemà tots vam començar a experimentar amb textures i taques, línies i colors semblants a les del mestre, fins que va passar el professor ( de tan en tan es passava per a fer una ullada ) i de seguida va endevinar on havien anat el dia abans. Si voleu fer com Tàpies, primer heu d'aprendre a pintar - Ens va dir. I tenia tota la raó del món. Per escriure primer s'ha de saber de lletra.

D'aquesta obra de l'esquerra a la de la dreta hi ha un camí molt llarg d'aprenentatge, d'estudi i molta, molta feina. Alguns no ho veuen perquè s'han perdut en el detall. Però darrere de cada línia hi ha un esforç molt gran, un llenguatge propi creat per transmetre emocions, i sentiments. I això és d'una gran dificultat. Per exemple si us diuen que dibuixeu el mar, podeu fer un quadre tècnicament perfecte, una reproducció realista d'un mar, en tempesta, en calma, una posta de sol, etc...tot això té una gran complexitat. Però si us diuen dibuixeu la mar com l'emoció que et genera al veure'l, el què representa culturalment per un país, el què significa per a un pescador, o per a un mariner. Descriure aquestes sensacions són més difícils que dibuixar un mar perfecte. Per això la majoria d'artistes comtemporanis feien el camí del realisme a l'abstracció, per aprendre a transformar la forma en missatge.

I el missatge d'Antoni Tàpies és d'una gran bellesa plàstica, i més influent del que us podeu pensar, igual que jo, molts creatius s'han vist influenciats pel llenguatge gràfic d'Antoni Tapies, només cal que feu un cop d'ull a la roba de DESIGUAL, per exemple. O al paisatge urbà del nostre país, amb millers d'obres gràfiques que recorden Tàpies.

Deixant de banda la influència de l'obra del mestre sobre l'art actual, cal esmentar el seu patriotisme. El seu compromís amb Catalunya no deixa cap mena de dubte, fins hi tot en temps de la dictadura, donant suport a l'Assamblea de Catalunya.
És per això que podem dir que Tàpies era l'artista nacional de Catalunya. Un monument en vida del què representa el nostre país, i així va quedar reflectit a la seva obra.

Ara un poso unes quantres obres de l'artista, quan les veieu, no veieu Catalunya? Tàpies està tan arrelat a la terra que en forma part del seu ADN.








A l'esquerra un Visca Catalunya! claríssim, i a la dreta, la portada que va crear per celebrar l'edició en català de La Vanguardia, on el mestre va fer el que hagués hagut de fer el diari i traduir el títol al català. Aquest és un dels seus darrers treballs, fins a la fi fidel al seu país, i a la seva cultura, aquest és el seu llegat, aquesta és la nostra herència. Descanseu en pau Mestre.

2 comentaris:

Francesc Cornadó ha dit...

Extraordinari text, panegíric merescut pel gran artista.
Salut
Francesc Cornadó

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Moltes gràcies, vaig descobrir Tàpies i vaig aprendre a apreciar la seva obra, com ell deia; les obres d'art necessiten un part d'esforç l'espectador. Avui la tendècia és criticar-lo dient de els seus treballs eren preses de pèl.
Durant el barroc es va tapar la "Resurecció" de Piero della Francesca, per pintar la pared de blanc, perquè feia més elegant.