dijous, de febrer 09, 2012

Què és el "Hiragana"?

L'altre dia us vaig dir que la Shikibu estava aprenent de lletra, és millor arribar al primer curs de primària amb una petita base per no haver de començar des de zero.
Actualment el llenguatge japonès compta amb 4 tipus d'escriptura, Kanji, els Kana ( Katakana, Hiragana ) i Romaji.
Els Kanji són els caràcters ideogràfics xinesos, el Katakana i el Hiragana són caràcters derivats d'una simplificació dels Kanji. I el Romaji és el nostre abecedari llatí.
Cap al segle V els japonesos van aplicar un sistema siŀlàbic basat en caràcters xinesos aplicats a la fonètica japonesa, d'aquests Kanji es van començar a usar dos estils, el regular i el cursiu, més simplificat basat en l'escriptura cursiva xinesa ( Sosho ). D'aquesta cursiva xinesa va néixer el Hiragana.
Tanmateix es considerava que aquesta escriptura cursiva era de qualitat inferior, probablement perquè si deurien redactar documents poc importants, mentre que els Kanji originals els destinaven a llibres religiosos, literatura i documents polítics.
Així doncs els Kanji molt elaborats estaven reservats a persones d'un nivell cultural alt, i al Japó de fa mil anys això volia dir els homes nobles, otokode ( escriptura d'home ) , les dones, malauradament no podien accedir a nivells alts de coneixement. Aquesta discriminació va fer que el Hiragana fos una cal·ligrafia normalment emprada per dones, onnade ( escriptura de dones ). I en van fer un bon ús. La noveŀla japonesa més important de tots el temps, El Genji Monogatari ( El romanç del Príncep Genji ), creada per Murasaki Shikibu ( 973 - 1014 apox. ) està escrita bàsicament amb Hiragana.

Potser perquè el Hiragana és l'estil més fàcil i, actualment juntament amb els Kanji, el més emprat en japonès, la mainada comença per estudiar-lo, la mainada i tots els que hem estudiat una mica aquesta llengua.
Però per que és bàsic estudiar Hiragana quan es comença amb el japonès?
Perquè és fàcil d'aprendre, un adult n'hauria de tenir prou amb una setmana o dues per entendre com funciona i memoritzar els 48 caràcters.
Perquè tots els llibres per a nens estan escrits amb aquest sistema.
Perquè és bàsic per llegir japonès, ja que complementa els Kanji. Aquest és un punt que voldria explicar una mica.
Imagineu-vos el verb "escriure" que deriva del llatí "scribere". Si conjuguéssim el verb seria així:

Present
escri-c
escri-us
escri-u


Passat
escri-via
escri-vies
escri-via

El Kanji japonès per "escriure" és 書 ( kaku ) de fet seria 書く perquè el Kanji sol és només una idea abstracte d'"escriure" peró el caràcter posterior el sufix és el què el converteix en verd. Una mica com el que he fet quan he separat "escri" del sufix que és què dona el valor personal o temporal al verb.
En japonès no existeixen formes personals als verbs però sí temporals, així doncs si 書く( kaku ) és "escriure ( ara )", 書いた ( taita ) és "escriure ( abans )". D'aquesta manera amb el suport del Hiragana sabem el temps verbal.
Val a dir que el Hiragana també serveix per mots que no tenen Kanji, com ara partícules gramaticals, complements circumstancials, pronoms, per convertir moms en adjectius, etc...
Però tot això és molt complicat i no us vull atabalar més.

El sistema Hiragana és com he dit abans sil·làbic amb 48 caràcters, cada caràcter representa un mora ( unitat de so fonètica ). Hi ha:
39 consonants+vocal
5 vocals
1 consonant
1 consonant que es pronuncia actualment com una vocal.
2 consonants+vocals obsoletes actualment, però que encara es poden trobar.
A més d'aquests hi ha algunes modificacions amonedats nigori ( diacrític ), com dakuten o handakuten que són uns accents gràfics que aplicats al caràcter signifiquen una modificació fonètica.
També es fa ús d'alguns caràcters més petits que aplicats al principal creen diftongs.
Malgrat que sembli molt complicat són variacions dels mateixos caràcters.



Nota: He posat entre parèntesi, la promunciació en català, i no he posat altres caràcters que estan fora d'ús, actualment alguns fonemes existents en altres llengües es representen en un altre codi anomenat Katakana tot i que en llibres per nens es pot usar el Hiragana exepcionalment.
Cal afegir que es fa un ús especial del caracter "つ", en format mes petit "っ" serveix per geminar sons de consonats repetides, com per exemple "もっと" ( motto ) "més".


7 comentaris:

Alba ha dit...

M'ha encantat el post d'avui! Trobo que és molt interessant i la veritat és que he après molt!

Josep Ma. ha dit...

Òndia!! Moltes gràcies Isaac, cada cop m'agrada més la cultura japonesa i la manera seva de pensar i més encuriosit per conèixe'ls.

Moltes gràcies per la classe de japonès.

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Alba i Josep Ma.
Moltes gràcies, un altre dia parlaré de l'altre "kana" el Katakana.
La cultura japonesa té la gràcia que quant més la coneixes te n'adones que no la coneixes gens i això et fa venir ganes d'aprendre'n més.

Assumpta ha dit...

És interessantíssim!!... Ara bé, em sembla que a mi em costaria bastant d'aprendre... M'hi hauria d'esforçar molt!

ありがとう

:-))

Assumpta ha dit...

Eeeeeei, que he estat buscant els símbols del que he posat (utilitzant el traductor de Google, és clar!) i ho vaig trobant!! :-))

Però després del "to" encara hi apareix aquest altre símbol う i aquí em perdo... Ei, però per una primera classe està bé, eh? :-))

Claire ha dit...

Isaac先生、ありがとう!!!
Jo el que necessito es que m'entrin els kanjis al cap! No hi ha manera que els aprengui!
I el katakana el tinc atravessat ja des del principi...
Sóc un cas!
Però m'encanta la taula que has fet! Me la imprimiré i tot! Moltes gràcies!

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Assumpta.
Ho has fet molt bé, arigatou té una "o" llarga que en el nostre alfabet es representa "ou" o "ō" segons el sistema que es prefereixi.
Claire.
Els kanji són difícils per a tothom, per això començen de petits.
La taula de Hiragana si vols te la passo en PDF perquè tingui més qualitat.