Dimonis fora! Sort entra!

El divendres al vespre després d'una cerimònia molt entretinguda al Santuari Xintoista, vam escometre contra les dimonis per foragitar-los de casa, de fet ens va costar una mica perquè el dimoni que hi havia era molt gros, tenia unes banyes molt grans i uns ullals molt fers. De totes maneres i malgrat la resistència oferida els dos herois de la casa van poder espantar la bestia llençant-l'hi les mongetes beneïdes al santuari, amb crits de "Oni wa soto"  ( dimonis fora! ) "Fuku wa uchi" ( sort entra! ).

Les bossetes blanques son plenes de mongetes, així compactes fan mes mal, pobre dimoni, va lluitar molt, però no hi havia res a fer contra una forta determinació.

Els valents de casa el van arraconar fins l'entrada, on es va fer fort per darrer cop amenaçant la Shikibu amb una perillosa arma.

 Un cop a terra calia assegurar-se que era mort.

 Perquè podia revifar de cop i volta, per això res millor que un bon cop de massa.

A la fi el bon cor dels valents de la casa va poder més i li van perdonar la vida, a canvi que no faci masses entremaliadures.

Sempre sota la mirada atenta dels nostres herois,  En Miró el "Murri" i Na Shikibu la "Bonica", que per si de cas, es va guarda la perillosa arma.

El santuari ens va regalar una ampolla de Sake un ventall i moltes mongetes, el Sake el reservarem per celebrar la victòria de la sort sobre els dimonis, d'aquesta tradició se'n diu Mamenaki.
"Oni wa soto, fuku wa uchi!"