El darrer "Geki" a l'escola bressol

El cap de setmana passat, dissabte i diumenge, va ser el darrer festival de la Shikibu a l'escola bressol, d'aquí poques setmanes el curs lectiu acabarà, no només pels més menuts però també per a tots els estudiants, des de l'ensenyament obligatori fins els post-graus universitaris. És així, almenys que jo sàpiga al Japó, Corea i la Xina.

Com és natural, els avis van venir a veure la funció i també en Miró, que s'ho mirava des d'un lloc privilegiat, la falda de la iaia.
"Geki" vol dir representació de teatre, els nens japonesos en fan una cada d'any al final de curs, tot i que hi ha escoles que en fan més d'una, per Nadal ( les cristianes ) o a l'estiu.

La classe de la Shikibu és la "Tsukigumi" la classe de la Lluna, haig de confessar que la nostra filleta hi és molt sovint a la lluna ( de València ), i això, em sap greu és genètic, ho sento filla.
La seva representació anava d'unes princeses que eren segrestades per dos monstres molt dolents, el príncep i un cavaller valent les volen rescatar, però fallen i és aleshores...

...quan demanen ajudes a uns àngels molt forts ( i també molt bonics ( ^_^ ).

El príncep té un mapa del castell dels monstres, que es troba a la falda d'un volcà, amb l'ajut del cavaller i els àngels i farà cap tot decidit.

Un cop allí, mentre els dos valents lluiten amb els monstres, els dos àngels alliberaran les tres princeses que estaven tancades a les masmorres dels castell.

Així aconseguiran fugir, però...

...els monstres els perseguiran fins a la vora del llac, aleshores els àngels convertiran els monstres en gel, i faran aparèixer una barca dels no res, per creuar el llac.
I bet aquí un gat i bet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos.

Un altre grup de la classe de la Shikibu, va fer una representació d'unes noies que anaven de viatge i feien amistat amb uns cuiners molt eixerits, em va fer gràcia el color del mostrador del restaurant. Potser era el "Racó de can Faves". Juro que jo no hi vaig tenir res a veure, ni la Shikibu tamboc.

Per acabar un moment molt emotiu, els "nenchou" els grans de l'escola, van cantar una cançó que és com un himne de final de curs de les escoles japoneses...

...la cançó parla dels anys passats, de les amistats fetes, i dona les gràcies als pares i els mestres que els han ajudat, serà un record que duran sempre al cor. De traca i mocador!
No cal dir que més d'un pare va necessitar pitet i mocador, i més d'un avi, de fet la sala s'omple tant de gom a gom que la canalla ha de fer dues representacions. A mi em queda en consol que d'aquí pocs anys en Miró anirà a la mateixa escola i podrem tornar a gaudir de veure la mainada tan bufona fent de prínceps i princeses, de dracs i de cuiners.