dijous, de febrer 23, 2012

L'home del sac!

De petits els pares i els avis ens deien que si no érem bons minyons se'ns enduria l'"home del sac" o el "Papu". I també ens avisaven que quan anéssim sols pel carrer no parléssim amb gent estranya ni acceptessim caramels de ningú.
L'"home del sac" i el "Papu" són personatges creats per fer "creure" a les criatures. Però ara sabem que tenien antecedents reals, que es basen en criminals històrics, tot i que a la "nostra època" no se'n parlava gaire, de segrestos d'infants o de pedofília.
La meva àvia em feia venir por explicant-me històries sobre que els gitanos em segrestarien i hauria de viure amb ells als seus carros i que em ferien passar el plateret darrera la cabra. Ho sento avui en dia això sona racista i molt, però molt políticament incorrecte.
La trista veritat és que hi ha gent que segresta canalla i en fa coses que no vull ni pensar. Els culpables d'aquest crims són, sovint veïns o coneguts, tot hi que també poden ser "depredadors" ( que és com s'anomenen ) passa volants.
Tanmateix sempre es recomana a la canalla de no fer cas als forasters, o als desconeguts.
La Shikibu anirà aviat a l'escola primària, hi anirà sola, bé no del tot, hi ha punts de trobada amb nens de més edat on es reuneixen per anar tots plegats, també hi ha vigilants de barri, cases marcades amb el  #110 on la canalla pot trobar refugi si mai se sent amenaçada. Però el perill és real.
L'ajuntament de la ciutat ens ha fet arribar unes il·lustracions amb consells de seguretat.

-Vine, vine que et donaré una cosa molt maca!
-No hi vull anar!

-Escolta, estic buscant un súper que hi ha per aquí aprop, perquè no puges al cotxe i m'ensenyes el camí?
-no conec aquest súper!

No t'acostis massa al cotxe i surt corrent tan ràpid com puguis.

Si se t'acosta, o et vol tocar, crida ben fort. Ajuda!

Quan arribis a casa, avisa als pares i explica'ls que t'ha passat.
Tots aquest bons consells, estàn bé però els "depredadors" són molt murris i saben trucs nous, al Japó es considera normal que a partir dels 6 anys la canalla vagi sola pel carrer, és clar que aquest és un país on la gent deixa la porta de casa oberta.
Jo de totes maneres no les tinc totes i per si de cas, faré el camí de l'escola, vigilant de lluny, a veure si algú sospitarà de mi ara!

4 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Almenys allà teniu un protocol ben pensat per mirar d'evitar aquests casos.

Anònim ha dit...

Però és obligatori anar sol a l'escola?
No els podeu acompanyar?
El meu gran ha començat ara a anar a comprar el pa i llençar escombraries.
També algun encàrrec petit al súper o al quiosc, però tot molt controlar i amb el "coco" menjadíssim, i té 8 anys!

De tota manera es veu que ho tenen organitzat, està molt bé.

Petonets als quatre
Txell

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Carquinyol.
Em fa por pensar perquè tenim un protocol tan bo.

Txell.
No és obligatori però és recomenable, per això hi ha un punt de trobada amb nens més grans ( màxim 12 anys ) per anar plegats a l'escola, també els de primer van identificats d'una manera diferent.
Han d'anar a peu, no es pot acompanyar amb cotxe i tampoc poden anar en biciclta sols fins els 13 anys.
Quan jo era petit anava a comprar el vi i el tabac.

Claire ha dit...

M'encanta l'organització japonesa i que us donin informació de tot tipus per aquestes coses i amb els dibuixets tan macos.