Quedem al Hachiko

Si un dia veniu a Tòquio segur que visitareu Shibuya, actualment uns dels barris més animats de la ciutat. A Shibuya es pot trobat una representació de tota la "fauna urbana" de Tòquio. Tothom va a Shibuya, tothom és a Shibuya.
Davant l'estació de la JR trobareu un munt de gent esperant en un racó de la plaça on l'ombra dels arbres els protegeix de les inclemències de temps.
Veureu gent fent-se fotos, altres parlant pel mòbil, amics que es retroben i parelles que es barallen...
Però per què tothom està concentrat en un mateix lloc. És què no és prou gran la placa? És què no hi racons més còmodes, amb ombra, o centres comercials climatitzats on quedar?

Si, però tothom queda al voltant de l'estàtua del Hachiko, és el lloc favorit per quedar, com els barcelonins o els estrangers que queden a Canaletes.

Hakiko, la seva història va esdevenir llegenda, la llegenda de la fidelitat portada a extrems en que els humans només podem somniar.

En Hakiko era un gos de raça Akita, va néixer l'any 1923 a la mateixa prefectura d'Akita al nord de l'illa de Honchu, la més gran del Japó. L'any següent el seu amo, Eisaburo Ueno, es va traslladar a Tòquio per treballar com a professor d'agricultura a la Todai, la Universitat de Tòquio.
En Hachiko acompanyava al seu mestre fins l'estació de Shibuya, i l'esperava fins que tornava de treballar, s'estimaven molt, amo i gos, l'un orgullós de la bellesa del seu animal i la seva fidelitat, l'altre per l'amor i estimació en que l'amo el regalava dia si dia, també.
L'any 1925 el professor Ueno va morir, i la seva esposa va retornar a la seva casa d'Akita, en Hakicho, però no va voler marxar, davant la insistència de l'animal la senyora Ueno va regalar el gos a uns amics Toquiòtes, Hachiko, però s'escapava cada dia i anava fins l'estació de Shibuya per esperar al seu amo.
Al final s'hi va quedar per sempre. Al començament era maltractat pels passatgers del tren i passavolants, però finalment el cap de l'estació se'n va fer càrrec, l'alimentava i el deixava dormir al magatzem. Uns anys més tard un antic alumne del professor Ueno es va interessar per la història de Hachiko, el va començar a visitar a l'estació, alhora que publicava una sèrie d'articles sobre l'animal i la seva fidelitat. "Hachiko el gos fidel", en els anys convulsos d'entre guerres la història de Hachiko va entendrir als Toquiòtes, fins al punt que l'any 1934 es va erigir una estàtua en honor seu, la inauguració de la qual va presidir el mateix Hachiko.
Durant la guerra l'esforç militar va obligar a reciclar el bonze de l'estàtua. Que va ser refeta l'any 1948 davant la insistència de la ciutadania.

En Hachiko va morir l'any 1935, a l'estació de Shibuya, esperant el seu mestre.


És per això que els Toquiòtes s'esperen amb Hachiko, on millor sinó? Un consell no arribeu tard, potser, la vostra cita no té la paciència de Hachiko.