Com potser sabeu el Japonès és un idioma independent, vull dir que com el Basc, els filòlegs encara s'estan trencant la closca intentant esbrinar els seus orígens.
Cap al S.VI, més o menys, els japonesos van introduir l'escriptura, que fins a les hores desconeixien. Va ser tímidament, portada pel estudiosos del Budisme, i és clar en Xinès.
És per això que els japonesos usen els caràcters xinesos.
Per això, molt sovint, un caràcter ( Kanji ) es pot llegir de mes d'una manera, a la japonesa o a la xinesa. No entraré en detalls per no fer-me pesat.
Els números.
El primer que destaca és que en japonès no existia el zero, de fet el concepte de zero és hindú, i ens va arribar a través dels àrabs, ja que els romans tampoc el tenien, per això el zero en japonès és igual que en occidental, i es diu "zero" o "rei".
La utilització dels zero també difereix de la nostra, ja que nosaltres comptem fins a mil i desprès anem avançant de 3 zeros: 1.000, 10.000, 100.000, 1.000.000. Els japonesos no.
Desprès del deu mil ( man ), avancen de deu mil en deu mil fins al cent milions ( oku ).
Així 20.000, es diu "dos deu mil" ( ni man ), i un milió "cent deu mil" ( hyaku man ). Bé, no?
Passem als números: els teniu en el quadre següent.
Una altre cosa important són els comptadors, en japonès no existeix el plural, normalment, però els comptadors no són només per especificar la quantitat sinó també la categoria del que estàs comptant. Aquestes paraules serveixen per definir l'objecte.
Hi ha moltes categories, algunes defineixen la forma física de l'objecte, altres la seva natura.
Per exemple hi a comptadors per:
Persones (nin), san (tres) nin (persones) no (de) kodomo (nens). "tres de nens"
Animals petits (hiki): nana (set) hiki (animalets) no (de) usagi (conill). " set de conill"
Objectes petits (ko): i ko (un) no (de) ringo (poma). "una de poma"
Objectes allargats (hon): ni (dos) hon no (de) biru (cervesa). "dues de cervesa (ampolles, o llaunes)"
Objectes plans (mai): yon (quatre) mai no (de) pegi (pàgines). "quatre de pàgines"
Cases (ken): hyaku (cent) ken no (de) ie (casa). "cent de cases"
Tatamis (jou): ichi (un) jou no (de) tatami. "un de tatami"
Màquines (dai): ni (dos) dai no (de) kuruma (cotxe). "dos de cotxes"
etc...
Vindria a ser com quan comptem ous hi ho fem amb dotzenes o mitges dotzenes, "parells" o les cerveses que es compten per estrelles...;)
Crec que per avui ja m'he fet un gra massa. Potser demà més.
5 comentaris:
Com sempre molt curiós, no fa gaire a la feina no se perquè vam parlar de com serien els números japonesos i va sortir qui va dir que utilitzaven la simbologia àrab com al món occidental.
Jo hem vaig quedar estranyat, ja que lògic és que tinguessin una simbologia i un sistema propi, tot i que ara mateix en moltes ocasions utilitzessin els àrabs per a simplicitat.
Salutacions.
UOOOOOOOOO!!!!!!! Hola, he pensat que hanava siguent hora de que et fiques un comentari al teu blog, i com que el article que mes m'ha agradat ha sigut aquest...doncs he decidit deixar-te'l per aquí. Bé, el teu blog pel que veig es una barreja molt gran de catalunya i japò no?? que divertit jajajjajja! Bé, jo no ting gaire a dir dels numeros, perque en els idiomes que jo se i en els que estudio tots son iguals: 1, 2, 3, 4..... amb els mateixos caracters..... cosa que no interessa gaire jajajajja, nomes podria dir que en alemany els caracters a la hora de llegirlos es llegeixen del rebes jajajajja! Bé, ja hanire fent algun comentari per aquesta seu japo-catalana ((la unica manera que he trobat de dirli)) Bé un petonet ciauuu!!!
Per cert, jo tamb ting un blog, per si algun dia algu es decideix entrarhi, no es tant cultural com aquest, pero esta bé.....
http://annameria.spaces.live.com
Ostres interessant això d'apendre els numeros japonesos. I casualitats de la vida estava llegint articles sobre l'origen dels numeros aquests dies!
per cert, el zero no és d'origen àrab, en realitat és hindum però en arribar-nos a nosaltres via àrabs...
Durant els viatge a San Francisco, on vaig anar amb 4 koreans, 3 taiwanesos, 1 japonesa i jo, un català, els asiàtics van estar xerrant durant més d'una hora sobre les similituts entre els seus caràcters, la seva pronunciació.
Va resultar curiós perquè van trobar que de vegades podien llegir els mateixos caràcters però amb una pronunciació diferent.
Una experiència entretinguda, sens dubte. De fet m'estic plantejant per l'any que bé un viatge per Taiwan, Corea del Sud, Japó. Ja et diré alguna cosa.
Carquinyol.
Els japonesos també utilitzen els números àrabs, potser amb més freqüència que els seus propis, i sempre que escriuen en horitzontal, en vertical sempre utilitzen kanji.
Vullunfestuc.
Gràcies per la correcció, ja ho he rectificat. Estava confós ja que la paraula Zero, malgrat derivar del Sanskrit sí que és àrab.
Raül.
Els kanjis es poden pronunciar "onyomi" (xinès) o "kunyomi" (japonès), però la manera de pronunciar xinès dels japonesos és, sovint, arcaica.
Seria com si el kanji AIGUA el pronunciem en llatí "aquos" o en grec "hidros".
Publica un comentari a l'entrada