dimarts, d’octubre 10, 2006

Jo també vull un estat propi_2 (II)


Ferran Cortès, conqueridor de Mèxic

Al llibre "Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca", del canonge Tarongí, publicat per primera vegada l’any 1877,hi ha una referència al Cortés conquistador de Mèxic.

En la part del llibre que intenta sembrar el dubte sobre l’origen inequívocament jueu dels xuetes de Mallorca, pàgines 208 i 209, hi trobem:

"La familia de D. Bartolomé Cortés, primo de mi madre, ostentaba escudo heráldico, sobre su sepulcro del convento de Santo Domingo de Palma, por estar emparentada en el siglo XVI con la familia de Hernan Cortés; y tanto es así que cuando á mi tío materno D. Ignacio Cortés, se le nombró canònigo de Jalapa, en Méjico, (muerto en Barcelona el año pasado al regresar á Mallorca, su patria), el Gobierno de aquel país le reconoció el título de descendiente del afamado extremeño que venció a los Mejicanos en Otumba".

L'historiador Jordi Bilbeny ens torna a sorprendre amb l'afirmació Ferran Cortès, Príncep de Catalunya
Al web de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya trobem proves gràfiques d'iconografia catalana relacionada amb Cortès que podeu veure visitant aquest enllaç

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Només per tornar a veure els teus dissenys de nou, ja val la pena demanar un estat propi !!!

tobuushi ha dit...

Gràcies, a mi també m'agrada la teva nova capçalera "alcoinana", amb figues de moro, taronges i micacos. Per cert ara a les "figues que moro" com les haurem d'anomenar per ser políticament correctes? Figues de nord-africà, figues magrebines, figues èticament-diferents-basades-en-una-religio-inspirada-per-déu-a-un-profeta-saudi, figues del mediterrani sud, figues-que-no-són-de-figueres-i-que-tenen-punxes-que-emprenyen-molt?

Anònim ha dit...

Serem cosmopolites i els direm "higos chumbos" ;)

Anònim ha dit...

Aquesta, Elisenda es una visio espanyolista de la historia, ja que a Catalunya no hi van viure 800 anys, ja que l'expulsio definitiva de Valencia es va fer efectiva el segle XVII o es que no recordes Mar i Cel.