dilluns, d’octubre 02, 2006

Jo també vull un estat propi_2 (I)

El proper 8 d'octubre començarà la segona campanya proposada per Xavier Mir; "Jo també vull un estat propi".
El motiu l'explica al seu blog, però deixeu-me dir que bàsicament, aprofitarem les dates del 12 octubre, dia de la "Raza" o de la "Hispanidad", per reivindicar un cop més un estat sobirà per la nostra nació.

Els espanyols han imposat com a "Fiesta Nacional" el 12 d'octubre, coincidint i celebrant el descobriment d'Amèrica, i el Nou Món. Des de sempre aquesta fita històrica i humana, s'ha atribuit a una empresa castellana, feta per castellans i per a major glòria de Castellà i Espanya. "por Castilla y por León nuevo nundo halló Colón"; i un be negre!
Darrerament però, són més les veus i les proves de que el descobriment d'americà va ser una empresa catalana, duta a terme per catalans amb diners catalans. I que la censura espanyola ha intentat, des de fa segles, ocultar aquests fets i negar les evidències.
És per això que jo, des del meu blog, aprofitaré la campanya per reivindicar el paper dels catalans a Amèrica.
No esmentaré Cristòfor Colom ja que ja ho vaig fer a l'anterior campanya, ni Amerigo Vespucio, que segons, Jordi Bilbeny (de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya), no era tal sinó Aimerich Despuig o Juan Sebastián el Cano qui podria ser Joan Cacirea del Canós, fill del senyor de Montcortès, Clariana, i el Canós a la Segarra. Tots aquests els podreu trobar al web de la Fundació (www.HistoCat.cat)

He triat uns altres, persones que han influit de manera rellevant en la història americana.

Ferran Cortès, conqueridor de Mèxic.
Fra Juníper Serra, jesuïta, fundador de Califòrnia.
Manuel d'Amat i de Junyent, virrei del Perú.
Facund Bacardí i Massó, fundador de les destil.leries de rom que duen el seu nom.
Jaume Partagàs i Rabell, fundador de l'empresa tabaquera Partagàs.
Josep Figueres i Ferrer, president de la República de Costa Rica.
Pere Casaldàliga i Pla, bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, Brasil.

Segur que me'n deixo molts i molt importants, com José Martí, líder de la revolució cubana, fill de pare València; o Joan Oró, científic de la Nasa; el cardiòleg Valentí Fuster, director de l'Institut Cardiovascular de l'Hospital Mont Sinaí de Nova York; l'economista Xavier Sala-Martí, professor a la Universitat de Columbia, etc. I d'altres, més petits, com el company blocaire, Raül Vado, que quan era a Califòrnia feia pedagogia explicant Catalunya, o el meu amic Jordi Pedrola que intenta explicar la nostra cultura a través de les seves conferències sobre l'art romànic a la seva ciutat d'acollida, Chicago.

Dedico aquest post a tots aquells il.lustres personatges, i als que encara treballen dia a dia per fer Amèrica una mica més catalana.

Per cert aqui està la invitació que he rebut de l'ambaixada espanyola, on ens conviden a celebrar la "fiesta nacional", no sabia que es podien assassinar braus al Japó.

Cliqueu la imatge per augmentar la vista.

4 comentaris:

Carquinyol ha dit...

"no sabia que es podien assassinar braus al Japó" boníssim !!!

Veig que segueixes amb el cap als núvols eh?... ja t'has oblida't d'escanejar la part de la invitació que està escrita en català!! ;)

La vaca que vola ha dit...

És que és una invitació cosmopolita, però s'ha de reconèixer que els govern espanyol fa esforços per la seva integració al país. Aquesta setmana he rebut una invitació per anar a un seminari de disseny per Xavier Mariscal, la invitació estava escrita integrament en japonès.
Jo crec que m'ho fan expressament!

Anònim ha dit...

hi toca, vaca-san, quan diu dels catalans qui som la crema i la nata d'Amèrica. Sant Agustí a la Florida encara parla miques de català; i tots els indis d'Indoamèrica qui hi parlen castellufa, a la segona generació ho deixen tots estar; veuen que això del castellufa els endarrereix.

juli.

La vaca que vola ha dit...

Gràcies pel seu comentari, Juli.

És agradable sentir una veu catalana que ens parla des d'Amèrica. Suposo ens en podria fer més que cinc cèntims de la situació real. M'agradaria conèixer més sobre el que ha comentat de Sant Agustí a Florida.

Tanmateix no volia fer elitisme, crec que de catalans, a Amèrica n'hi deu haver de tot, de més i de menys afortunats. Només volia reivindicar, que malgrat s'hagi volgut tapar, els catalans han estat i són una part important de la història i la societat americana.

Ara, aquí al Japó, no conec gaires catalans però dels que conec no hi ha cap escombriaire, oi que ens entenem.