dilluns, d’octubre 30, 2006

No hi ha curiositat!

Ei! són quarts de sis del vespre, desde la finestra de la meva oficina, que dona al carrer, a nivell de terra, veig passar una colla de majorettes, per cert molt guapes, i una banda americana de trompetes i timbals, precedits per una abanderat que fa voleiar una ensenya, de la qual no en puc desxifrar els kanjis (haig d'estudiar més). La processor va seguida per unes dues centes persones que duen a les mans fanalets blancs i vermells, val a dir que malgrat els vidres insonotitzats de la finestra, les trompes i els timbals se senten prou bé, però, em giro, i cap dels meus companys d'oficina en fa el mínim cas.
O jo em despisto massa fàcilment o no hi ha curiositat.

Ostres! acabo d'escriure això i tornen a passar, potser per si no els has vist prou bé la primera vegada, però tant li fa aquí tothom passa.

2 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Entenc perfectament als teus companys... per sota de la meva oficina ja han passat 7 vegades un grapat d'elefants amb pompons, cada dia el mateix !!

;)

Elisenda ha dit...

Dons aquí a la meva qualsevol excusa es bona per deixar de treballar i mirar per la finestra, els veïns nudistes del pis de davant, la baina que surt en roba interior a estendre, el lladre d’oficines que esta fent la seva feina a l’oficina del costat. Una ambulància que passa. O simplement per veure el dia tant maco que fa. Es clar nosaltres som teleoperadors, els treballadors que es despisten mes fàcilment. 