Lluita de reines

Els fanàtics del J-POP, segur que sabreu millor del que parlo.
Però, per fer-vos enveja us puc dic que jo estic visquen la "guerra" en directe.
Per què? Doncs perquè he tingut la sort de que aquesta lluita per la corona va començar, si fa o no fa, el mateix temps que jo aterrava al Japó.

El diari Mainichi, de referència a casa meva, per motius personals, publicava el cap de setmana un article que feia esment a aquesta lluita per consolidar-se com a reina del pop japonès, per cert, aquí en diuen princesa.

La guerra bruta de les j-pop princess, així es titulava l'article del Mainichi Shinbun, i és que sembla cada dia més evident l'alt contingut eròtic de les cançons de Kumi Koda i la seva estètica Dolce & Gabbana.
És el mercat del pit i cuixa, poc freqüent en aquest país. Aquest "boom" eròtic la va convertir en la guanyadora dels últim premis musicals Nihon Record Taisho, els Grammys japonesos.

Però en aquests moments ha començat una campanya de descrèdit contra Kumi Koda protagonitzada per una altra candidata al tron, una altra princesa que sortit del no res i en pocs mesos ha fet trontollar la balança, Ai Otsuka.

L'actual reina, Ayumi Hamasaki, una nina, petita i bufona, es queda al marge de la polèmica, potser per que ja ho ha guanyat tot. O potser espera de les dues aspirants s'esgarrapin entre elles i, així, la deixent tranquil.la.

La polèmica va començar quan Ai Oktsuka, que fa de nena bona va criticar Kumi dient que era vulgar i "actuava com una hostessa barata de bar".
Kumi, ve respondre que, segons ella, Ai no té talent.

Així tenim tres estils i els tres intenten seduir el públic, no només els nois, sinó les noies, que prendran alguna d'elles com a model.

Qui guanyarà? La resposta als propers Nihon Record Taisho.

La supremacia dels artistes japonesos respecte als estrangers és indiscutible, només cal mirar la llista de més venuts, o "baixats" per veure que són pocs els artistes estrangers que entren als "Top" de les llistes.
Si comptem que Japó té 125 milions d'habitants i que el J-POP és un fenomen mundial, el negoci sembla prou profitós.

Al Japó, com uns podeu imaginar, hi un munt de discogràfiques, la més important Avex, però no es queden enrere altres segells o promotores com Sony, o Johhny's Entertainment (janisu).
Aquesta última Johhny's és una fàbrica de grups, un planter inacabable d'artistes. Una agència dedicada en exclusiva a promocionar grups masculins.  Comencen des de petits, potser 9 o 11 anys, els fan cantar i ballar acompanyant als grans. Sempre vestits, amb una estètica glam-kistch, que fa por, entre els seus èxits cal destacar SMAP un grup molt consolidat ( tots ells actors, presentadors o models ja consagrats), encapçala les llistes.

Pel que fa a les noies, Avex és la més important, aquesta discogràfica actualment produeix el èxits més espectaculars del pop local.
Entre elles l'actual reina Ayumi Hamasaki, la Madonna japonesa, malgrat la seva joventut, és però, la veterana a enrocar, i la millor candidata és Kumi Koda, ascens de la qual us he parlat.
Al Japó quan un actor o cantant o actriu té èxit, te'n fas un fart de veure'l per tot arreu, al metro, la tele, al carrer en tanques, un tip. Després, alguna empresa l'agafa com imatge, com Panasonic amb Ayumi, Flets (telefònica) amb SMAP,  i tots els anuncis els fan ells.

Aquesta noia la Kumi, ja fa temps que la va veiem més, i més, i ja és la imatge de Coca-cola Light (diet coke). Tot ha estat una campanya de marqueting molt ben orquestrada pels seus representants, un equip de 20 persones, com el disseny del propi personatge, creat per succeir Ayumi, plàstica, dietes brutals, i fort contingut eròtic.

Ayumi Manasaki

Kumi Koda

Ai Otsuka