El diumenge juguen dues seleccions de football nacionals, que normalment no poden jugar, perquè no les deixen. Al japó el football s'està consolidant com a un esport de masses. Ara encara no és tant impportant com el baseball però déu ni do.
Malgrat que a mi no m'agrada massa el football, ni els esports en general, m'agradaria veure el partit, si algú sap com fer-ho per internet que m'ho faci saber. I així podré cantar el "we're the champions" amb en Koichiro, el germà de l'Aya, que per cert, juga a football sala amb la samarreta de la selecció catalana.
Si em voleu acompanyar us passo la lletra de Queen traduida al japonès, no passa res si desafineu, molt japonesos també ho fan.
warera yokozuna (we are the champions)
nariyamanai hakushu no naka ojigishita tomito meisei
soreni matsuwaru
iroirona iikoto okagesama
demo sorewa rakudewanai
choushi noii funatabi demonai
iunareba chousen da
misumisu haji wo sarasuwakeniwaikanai
warera yokozuna tomodachiyou
senshuurakumade tatakaou
warera yokozuna,
sekaino
1 comentari:
La veritat és que a mi veure esport tampoc m'agrada gaire, però com tu dius com no hem deixen tenir la selecció també veure el partit si puc.
Publica un comentari a l'entrada