Ahir va ser festa nacional, aquí al Japó, el motiu celebrar l'aniversari dels Jocs Olímpics a Tòquio l'any 1964.En realitat els jocs es van inaugurar en dia 10 d'octubre però el govern organitza el calendari perquè aquesta festivitat coincideixi amb algun cap de setmana i així evitar "ponts i passarel.les" tant comuns a Catalunya.
Els jocs de Tòquio van ser la demostració de que, el Japó, després d'una postguerra duríssima havia arribat a un grau de desenvolupament econòmic envejable pel món sencer. Uns jocs que els pares recorden, encara sorpresos, perquè aquell petit país llunyà, arruïnat per la follia dels seus dirigents, pogués organitzar tan eficientment uns Jocs Olímpics. Aquest esdeveniment i la posterior Exposició Universal d'Osaka van demostrar al món que Japó, a partir de les hores, era un dels "grans" a tenir en compte.
De vegades esdeveniments com els Jocs Olímpics situen ciutats als mapa per aquelles persones que viuen en països llunyans, o sorprenen al món, pels resultats aconseguits. Molta gent, com jo mateix, desconeixíem Seoul abans dels Jocs del 88, i ens vàrem sorprendre d'un país, Corea, que creiem del Tercer Món.
Algú diu que Barcelona, es va situar al mapa, l'any 92 i que gràcies al Jocs Olímpics el món ens va conèixer, i així Barcelona ha esdevingut la ciutat "cosmopolita" que es ara.
Jo dic que això és mentida, hores d'ara molt poca gent, sobretot els joves, recorda els Jocs de Barcelona, i malgrat tot coneixen la ciutat.
Barcelona al món era coneguda i molt, abans dels jocs. Per Gaudí, Picasso, Miró, el Modernisme, fins hi tot Dalí. I és clar el Barça.
Les infraestructures olímpiques responen a uns vells plans del President Macià, el poc conegut Pla Macià, i en pocs anys han quedat obsoletes. Les vies que comunicació que realment necessitem no existeixen i les que tenim no estan a l'altura d'una capital europea.
Ara Japó després d'una tria interna entre Kyushu i la capital, es torna a presentar al comitè Internacional Olímpic per organitzar uns Jocs Olímpics. El país necessita cohesionar la població, engrescar-la en un projecte comú. Japó va necessitar uns Jocs fa anys per demostrar al món del que eren capaços, ara potser necessita demostrar-se a si mateix que encara són capaços de fer coses grans.
I Barcelona? Què necessita per adonar-se que és una ciutat tan extraordinària que no ens cal ni fòrums i jocs, sinó la voluntat de ser gran i recordar, que fa segles va esdevenir capital d'un imperi.
4 comentaris:
Barcelona (i Catalunya en general) el que necessita és més amor propi, recordar la seva història i creure en les seves possibilitats. Ens han repetit tantes vegades que no som res de res, que el que és "xic" és Madrid que molts s'ho han arribat a creure.
Si Madrid tingués la mitat d'història i de monuments que València, Barcelona, Girona o Mallorca ens ho estarien passant pel morros a totes hores.
Per a mi la història de Catalunya és una font inagotable de noves sorpreses, quan més conec més clar tinc que hem de sortir d'Espanya quan abans millor, no som espanyols ni ho serem mai.
Ells ho saben, i per això ens miren de anul·lar esborrant la nostra història i anul·lant-nos.
Més que anul.lar-nos sembla que ens vulguin disoldre com un sucre en un vas d'aigua. Si el terrós és massa gran el parteixen amb la cullereta i van remenant.
No es Taiso no hi, es Taiiku no hi dayo!
Gràcies, "anònima", ja ho he rectificat. Que hi ha per sopar?
Publica un comentari a l'entrada