Jo també vull un estat propi_2 (VI)

Jaume Partagàs i Rabell, (Arenys de mar 1816 - la Havana 1868). Tabaquer.

En Jaume Partagàs va aprofitar l’experiència adquirida en la indústria tabaquera cubana per establir-se pel seu compte i fundar la Real Fabrica de Tabaco Partagàs, al carrer indústria número 60 de la Havana. Es va triar aquest nom perquè suposadament Partagàs proveïa a varis membres de les nobleses europees i asiàtiques. Don Jaume va ser propietari de les millors plantacions de tabac de Vuelta Abajo la regió productora de l’illa caribenya. Aquesta qualitat de la matèria primera va donar als seus cigars molt prestigi internacional, i la marca va esdevenir una de les més exitosses. A més a més va introduir nous mètodes de fermentació, i dessecat del tabac.
Per una altra banda és llegendari el tracte que donava als seus empleats, un dels exemples és la contractació d’una persona que llegia als seus treballadors mentre enrotllaven els cigars.
Jaume Partagàs va ser assassinat l’any 1868 potser per un rival comercial o un per causes d'un “afer amorós”, els seus bens van passar a mans del seu fill Josep.

Vaig tenir el plaer de visitar l’illa de Cuba fa uns anys. A la ciutat de Pinar del Río, encara es fabrica tabac a la manera tradicional. Però la gent de la zona explica que els "senyors" es feien enrotllar els cigars per minyones mulates d’extraordinària bellesa, aquestes enrotllaven les fulles utilitzant les cuixes com a suport, refregant el rotlle a dalt i a baix, i després segellant el cigar amb la boca passant la llengua com qui tanca una carta.
Hi ha moltes històries sobre l’excentricitat, la riquesa i l’opulència dels indians. Algunes són llegendes, però el que sí és evident és la presència catalana a l’illa, amb noms com José Martí, líder de la independència, el carrer i hotel Monserrate, l’avinguda Pujol, o a Barcelona, la placa Reial, una còpia de l’Havana, amb l'única diferència del tipus de palmeres. Només cal passejar pel cementiri de la Havana per veure tots aquest Panteons i mausoleus de catalans il.lustres, per adonar-se dels nostres lligams amb aquelles terres. És potser per això que ens l'estimem tant.