dimecres, d’octubre 18, 2006

La pregunta

Anar a passejar amb una nena petita et posa, de vegades, en situacions divertides, i el fet que la meva família sigui un pèl "exòtica", una japonesa i guiri (jo) i una nena preciosa barreja euro-asiàtica, crida l'atenció de molts japonesos, que malgrat la seva natural timidesa cultural, finalment no se'n poden estar per parlar amb nosaltres, jugar amb la nena (la meva filla es fa amiga de tothom), i quan ja han agafat confiança i et fan la pregunta.
Aquest és el moment que més mandra em fa sempre que surto de Catalunya. Em posa de mala llet i trenca l'armonia d'una passejada, un sopar, o una excursió.
La temuda pregunta. Per milions de persones aquest és un moment normal, una situació que afrontes sense cap tipus de complexe amb total naturalitat.
Per a altres persones, aquí m'hi incloc jo, aquest és un noment frustrant que et remou les entranyes. Que et violenta.

Where are you from? O kuni wa dochira desuka? D'on ets?

Reconec que sóc dels que es protegeix darrera el nom de Barcelona, l'eufenisme covard dels catalans, per anomenar al seu país. La gent entoma la resposta un pèl descoŀlocada, poca gent respon amb el nom d'una ciutat quan li pregunten la nacionalitat. Què és Barcelona, una polis grega o què, o és Roma?
Si la persona que et fa la pregunta és una mica iŀlustrada, sabrà que Barcelona és una ciutat europea que pertany a l'Estat Espanyol, i et tornarà a preguntar. Barcelona, Espanya?

Ara ja ve quan, d'esma, expliques per enèssima vegada que: Barcelona-és-la-capital-de-Catalunya-que-és-una-nació-dividida-en-tres-estats-Andorra-Espanya-i-França-que-la-teva-cultura-i-llengua-són-diferents-no-no-li-parlo-espanyol-a-la-nena-i-no-no-m'agrada-el-flamenc-ni-els-toros-i-sóc-del-Barça-perquè-tots-els-catalans-som-del-barça-que-és-més-que-un-club-de-futbol-i-que-a-casa-meva-de-la-paella-en-diem-arròs, uf! i respiro.

Normalment observo la cara de circumstància del meu interlocutor que no esperava que una pregunta tan normal representés, per a mi, un problema existencial d'aquesta magnitud.

Però el cap de setmana passat, qui es va quedar de pasta de moniato vaig ser jo, quan el noi amb qui parlava em va contestar:
Ah, sí, Catalunya, ja ho sé, he vist les notícies per la tele (NHK) del partit entre Catalunya i Euskadi. Segons sembla la Selecció Nacional Espanyola no té massa èxit i a la gent no li agrada gaire. Però les seleccions catalana i basca sí. Les notícies deien que voleu participar en campionats oficials però els espanyols no us deixen, no m'extranya, farien el ridícul sense els jugadors catalans i bascos.

Sóc feliç, feliç i relaxat, per primera vegada algú entenia la situació, simpatitzava amb la causa i no em veia de color verd amb antenes al cap.

Escòcia, a part d'emigrants que han fet del seu país, bandera, tenen la millor propaganda que ningú pugui tenir, seleccions nacionals esportives pròpies.
Tenen raó els de a COPE que el partit de les seleccions nacionals és un pas cap a la sobirania, o què es pensaven. Reconeixement internacional i mitja feina feta!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja sé que no és una recepta que valgui per a tothom, mes de primer cal sobretot fer cara seriosa i respectable, i dir Catalònia fermament. Si mai l'altre gosa dir: i on és? els respon que justament on és Andorra, que no és al capdavall altre que un comtat dels 50 o més que té Catalònia. I que Catalònia, com Andorra, doncs, és entre France and Spain, i que s'ho guaiti al mapa, si us plau, i que no sigui tant ignorant ni insultant, pretenent que no coneix allò que tothom coneix: que Catalònia is Catalònia. No hem de donar explicacions a ningú.

Content d'anar-vos llegint.

juli vímet
http://xi.blocat.com/

La vaca que vola ha dit...

Benvolgut Juli, gràcies pel comentari.
Quan estudiava a Anglaterra sempre deia que era andorrà, així evitava explicacions i comentaris sobre Barcelona, el lloc de procedència de Manuel, el cambrer mandrós de la sèrie Fawlty Towers .Val a dir que els anglesos desconeixien Andorra tant com Catalonia.
De gent ignorant n'hi ha més de la que ens pensem.
Al Japó, un país com Andorra és tan exòtic com per a nosaltres pot ser Macao, que "tothom sap on és" però poca gent la pot senyalar al mapa. Molts japonesos no tenen ni idea del que és Andorra, si almenys hi hagués un gran premi, com a San Marino.
Tanmateix ho provaré, ara que n'hi ha que quan els dius Katarunya (és el nom japonès) de seguida et responen; Supein!, i ja hi tornem. Tot plegat fa molta mandra.

Carquinyol ha dit...

La veritat és que a mi a l'estranger hem diu el que et va dir aquell bon home i li envio una bossa de carquinyolis i una ampolla de moscatell com a regal !!

En fi, paciència, molta paciència, tu segueix erre que erre amb el Catalonia i si et posen problemes prova amb Gaudiland, nova república independent que aprovarem properament amb l'ajuda dels ninjes-excursionistes ara que ens hem quedat sense samurai-japonesos i on el barret mexicà serà cooficial

Carquinyol ha dit...

samurai-alpinistes volia dir !!

La vaca que vola ha dit...

Samurais-alpinistes desde la follia més del.lirant i encantadora.

vullunfestuc ha dit...

Jo també soc dels que utilitzen Barcelona per no complicar-se la vida. Pel que m'he adonat la gent veu que en la resposta no hi ha massa il·lusió i opten per una de les dues opcions: "parlar de la meravellosa ciutat que és BCN" o preguntar-te si ets espanyol. Amb els primers converses, amb els segons, expliques i et canses.

Per cert, els alpinistes-samurais ho tenen fotut!

Anònim ha dit...

Suposo que la temuda pregunteta es pot fer pesada, però des d'un punt de vista es pot dir que ets un home amb una creuada. Una missió il·lustradora... Pobret, aquest seria un paper bastant carregós fins i tot per un home amb la teva empenta.
Content de saber de tant en tant de tu, es despedeix un jove rubinenc.
Carles Marcet