No tot són flors i violes

Fa un parell de setmanes la germana petita de l'Aya, Yu, va anar al funerals d'una companya de classe.
La noia s'havia suïcidat. Potser tenia vint i pocs anys. I estudiava teràpies curatives orientals, reflexoteràpia, acupuntura, massatges, etc.

El cap de setmana passat vaig anar a la jordana de portes obertes de l'escola i em va agradar molt l'ambient, la gent era molt simpàtica i els professors molt agradables.
Aquesta visita em va fer pensar el perquè d'aquella decisió, i he buscat informació, del que passa al Japó, el que he trobat m'ha deixat de pedra.
Aviso que algunes coses no les puc publicar al blog, però penjaré un enllaç per qui tingui fetge per suportar-ho. Adverteixo que si sou molt sensibles no hi aneu.

Els fets

L'any 2003, 100 persones es van suïcidar cada dia, això vol dir una persona casa 15 minuts.
Malgrat que sembla de la majoria de suïcides ho fan per motius de fallida econòmica, els indicis de recuperació del país no semblen haver variat la aquesta tendència a l'alça de l'index de suïcidis.
Al Japó es suïciden a l'any la mateixa quantitat de persones que als Estats Units, essent aquest darrer un país amb el doble habitants.
L'index de morts per suïcidi és 5 vegades superior als morts en accidents de trànsit.

Teoria

Segons sembla hi ha alguns factors determinats en la societat japonesa que la fan, a priori, més propicia al suïcidi.
Les religions oficioses, el budisme i el sintoisme, no condemnen explícitament el suïcidi.
En la societat japonesa, ho hem vist a moltes pel.lícules, es considera el suïcidi com una sol.lució honorable. Una manera de pagar errors comesos, o salvar l'honor, propi o de la companyia. Acceptar la responsabilitat dels actes i totes les conseqüències.
La desestructuració familiar i la isolació de les persones, és un factor que pot decantar la balança. La impossibilitat de trobar feina propera al domicili familiar, les llargues jornades de treball agreujades per la llunyania de les residències. Trajectes de tren de dues hores, plens de gent que s'enpenta, prepitja, etc.
Japó tampoc és una societat massa oberta, tothom va a la seva i hi ha poca comunicació amb els companys de treball.

Dades alarmants

Segons la NPA ( Agència Nacional de Policia), l'increment del suïcidi anual és del 7,1%.
Però el nombre de persones menors de 30 anys que es lleva la vida s'ha incrementat en un 17%.
És molt preocupant el número d'infants que també decideixen suïcidar-se. L'any 2003, 93 estudiants de primària van perdre la vida voluntàriament.
Aquest és l'últim article del Mainichi en que parla d'algunes causes que indueixen al sucidi (en anglès).

El suïcidi col.lectiu és una moda macabra en augment. La necessitat de compartir aquest moment fatídic ha fet que apareguin webs on els suïcides busquen companys de suïcidi. Aquest webs en comptes d'intentar convèncer del contrari, encoratgen als joves a llevar-se la vida.
Fa poc a la prefectura de Nigata dues nenes de 15 i 16 anys es van llençar al buit des del terrat d'unes galeries comercials.
S'han trobat, en cotxes i camionetes grups de joves morts ofegats pels gasos del vehicle o amb bombones de càmping gas.

Segons els experts del país, sembla que la pressió que els estudis exerceix sobre els joves és definitiva.
Això i la cultura dels adol.lescents on la literatura, el Manga i el cinema contemplen el suïcidi com un acte romàntic.

El fenomen més esfereïdor és Aokigahara, un bosc aprop del mon Fuji, dins la prefectura de Yamanashi.
Aquest lloc a estat l'escenari des del 2003 de 78 suïcidis. Sembla ser que dins d'una famosa novel.la, Nami no Tou ( la torre de les onades) de Matsumoto Seichou, un dels personatges decidia suïcidar-se dins aquest bosc. La novel.la va traspassar a la pantalla l'any 1973, al canal NHK, i va esdevenir un fenomen social.

La part més bestia i, per a mi increïble, és que no se sap del cert les persones que han perdut voluntàriament la vida en aquest bosc, la policia no fa res, deixen els cossos penjats allí mateix. Passejant pel bosc, es poden trobar objectes personals de les víctimes, cossos en descomposició i altres deixalles. Ningú les retira, el govern no fa res. Els mateixos vehicles que han dut els suïcides fins al bosc, resten aparcats amb notes de suïcidi a l'interior, sense que cap servei oficial els retiri, deixant que es rovellin per sempre.

Si punxeu aquest enllaç accedireu al web d'una associació que denuncia la deixadesa governamental. Adverteixo que les imatges són super fortes, us recomano que si sou sensibles no hi aneu.