L'any 1683 l'exèrcit de l'Imperi Otomà comandat pel Gran visir Mustafà Pachà arriba a la vora del Danubi i posa setge a Viena.
Després d'atacs amb poc èxit els turcs decideixen una nova estratègia que agafi per sorpresa als defensors.
Van pensar en excavar túnels que els servirien per evitar les muralles i l'artilleria austríaca i així avançar cap a la ciutat.
El pla consistia en distreure als assetjats durant el dia i treballar en els túnels durant la nit.
Aquí entra la llegenda que explica que els flequers, ofici nocturn, es van adonar del que succeïa i van avisar als responsables militars. Així fou com els defensors van sorprendre als turcs i els van obligar a trencar el setge, més tard les tropes de l'emperador Leopold I d'Àustria i el rei de Polònia Jan III foragitarien l'enemic.
També conta la llegenda que el gremi de flequers, en agraïment als defensors de la ciutat van crear un pa elaborat amb mantega de porc i amb la forma de mitja lluna que anomenarien Halbmond (mitja lluna en alemany), com a befa als turcs.
Anys després, la Reina Marie-Antoinette, d'origen austríac, va popularitzar la Viennoiserie, la pastisseria vienesa, els francesos adoptarien la recepte i el convertirien en un dels símbols de la seva pastisseria. El croissant.
Aquests dies l'hereu de Pere és de visita a Turquia, i la que fou la capital dels cristians d'orient Constantinopla, fins que el tucs l'envaïren i la convertiren en Istambul l'any 1453.
Ciutat que, per cert, havia estat la capital de l'emperador Paleòlec, les paraules del qual, repetides pel Pontífex a la universitat de Ratisbona portarien queixes i polèmiques dels països de fe musulmana, entre el quals, malgrat els esforços de Mustafà Kamal, dit Atatuk (pare de la pàtria turca), es pot comptar Turquia.
Eugène Delacroix, escenes de la massacre de Scio.Els turcs sempre han tingut fixació amb Europa, Roger de Flor i els Almogàvers els van parar el peus, després l'aliança cristiana de va vèncer a la Batalla de Llepant. Viena, Croàcia, Transilvània, i Grècia (si no que li preguntin a Lord Byron que va morir-hi lluitant contra els Turcs), també Gal.lípoli, han estat lloc d'enfrontament amb Europa.
Hi va contribuir Laurence, el d'Aràbia, amb l'aixecament de les tribus àrabs contra l'Imperi Otomà, la desintegració de l'Imperi en estats com l'Iraq, el Líban, Síria o Palestina, va ser una de les idees més "brillants" dels europeus.
He tingut oportunitat de visitar el país, tant ple de runes gregues, Efes, o Troia, etc. La història de Turquia ha estat lligada a la història d'Europa, però sempre com una amenaça. No és Europa, Istambul és dins del nostre continent però ja no és la nostra Contantinopla, capital de l'Imperi Romà. Turquia és un estat on minories ètniques com la grega i la kurda viuen amenaçades, és un estat "controlat" pel l'exèrcit, per "garantir" la seva laïcitat. Un estat que va envair Xipre en "defensa" de la seva minoria a l'illa i que ha creat allí un estat no reconegut per les Nacions Unides.
Un país on no es respecten els drets humans. Turquia no és la imatge que el seu govern ens vol donar de la seva antiga capital, o la nova Ànkara, Turquia és Anatòlia, la Capadòcia, i això no és Europa.
Benet XVI és de visita al país de Mehmet Ali Ağca, un fanàtic que va atemptar contra la vida del seu predecessor, amb unes mesures de seguretat increïbles, amb una rebuda forçada del seu primer ministre que després de fer-se el ronso l'ha esperat a l'aeroport abans de marxar del país per anar a parlar del "Pacte de Civilitzacions".
