dijous, de novembre 30, 2006

Compte amb la mitja lluna turca


L'any 1683 l'exèrcit de l'Imperi Otomà comandat pel Gran visir Mustafà Pachà arriba a la vora del Danubi i posa setge a Viena.
Després d'atacs amb poc èxit els turcs decideixen una nova estratègia que agafi per sorpresa als defensors.
Van pensar en excavar túnels que els servirien per evitar les muralles i l'artilleria austríaca i així avançar cap a la ciutat.
El pla consistia en distreure als assetjats durant el dia i treballar en els túnels durant la nit.
Aquí entra la llegenda que explica que els flequers, ofici nocturn, es van adonar del que succeïa i van avisar als responsables militars. Així fou com els defensors van sorprendre als turcs i els van obligar a trencar el setge, més tard les tropes de l'emperador Leopold I d'Àustria i el rei de Polònia Jan III foragitarien l'enemic.

També conta la llegenda que el gremi de flequers, en agraïment als defensors de la ciutat van crear un pa elaborat amb mantega de porc i amb la forma de mitja lluna que anomenarien Halbmond (mitja lluna en alemany), com a befa als turcs.


Anys després, la Reina Marie-Antoinette, d'origen austríac, va popularitzar la Viennoiserie, la pastisseria vienesa, els francesos adoptarien la recepte i el convertirien en un dels símbols de la seva pastisseria. El croissant.

Aquests dies l'hereu de Pere és de visita a Turquia, i la que fou la capital dels cristians d'orient Constantinopla, fins que el tucs l'envaïren i la convertiren en Istambul l'any 1453.
Ciutat que, per cert, havia estat la capital de l'emperador Paleòlec, les paraules del qual, repetides pel Pontífex a la universitat de Ratisbona portarien queixes i polèmiques dels països de fe musulmana, entre el quals, malgrat els esforços de Mustafà Kamal, dit Atatuk (pare de la pàtria turca), es pot comptar Turquia.

Eugène Delacroix, escenes de la massacre de Scio.

Els turcs sempre han tingut fixació amb Europa, Roger de Flor i els Almogàvers els van parar el peus, després l'aliança cristiana de va vèncer a la Batalla de Llepant. Viena, Croàcia, Transilvània, i Grècia (si no que li preguntin a Lord Byron que va morir-hi lluitant contra els Turcs), també  Gal.lípoli, han estat lloc d'enfrontament amb Europa.
Hi va contribuir Laurence, el d'Aràbia, amb l'aixecament de les tribus àrabs contra l'Imperi Otomà, la desintegració de l'Imperi en estats com l'Iraq, el Líban, Síria o Palestina, va ser una de les idees més "brillants" dels europeus.

He tingut oportunitat de visitar el país, tant ple de runes gregues, Efes, o Troia, etc. La història de Turquia ha estat lligada a la història d'Europa, però sempre com una amenaça. No és Europa, Istambul és dins del nostre continent però ja no és la nostra Contantinopla, capital de l'Imperi Romà. Turquia és un estat on minories ètniques com la grega i la kurda viuen amenaçades, és un estat "controlat" pel l'exèrcit, per "garantir" la seva laïcitat. Un estat que va envair Xipre en "defensa" de la seva minoria a l'illa i que ha creat allí un estat no reconegut per les Nacions Unides.
Un país on no es respecten els drets humans. Turquia no és la imatge que el seu govern ens vol donar de la seva antiga capital, o la nova Ànkara, Turquia és Anatòlia, la Capadòcia, i això no és Europa.
Benet XVI és de visita al país de Mehmet Ali Ağca, un fanàtic que va atemptar contra la vida del seu predecessor, amb unes mesures de seguretat increïbles, amb una rebuda forçada del seu primer ministre que després de fer-se el ronso l'ha esperat a l'aeroport abans de marxar del país per anar a parlar del "Pacte de Civilitzacions".

4 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Avui ets tu el que fas el post políticament incorrecte ;)

Jo penso que tens raó, si amb països de l'Est ja han hagut forces dubtes per la situació política, de drets socials i de drets humans, el cas de Turquia és extrem, ja que l'Estat està tutelat permanenment pels militars.

Després sortiran els que t'etiqueten de xenòfob o racista, però el que està clar és que per formar part de la UE s'han de complir un certs barems que Túrquia, ara per ara, no els compleix ni de lluny.
Potser més endavant els complirà, però ara mateix no.

L'escrivà En Teobald ha dit...

De fet jo penso que acl distingir el que és Europa des del punt de vista geogràfic i el que és des del punt de vista cultural. De fet, aquest, és un tema de discusió que està en plena vigència.

Geogràficament és difícil posar fronteres a el què és Europa i on comença l'Àsia, per exemple. Més que res perquè Europa no deixa de ser una península del continent asiàtic.

Una altra cosa és la qüestió cultural i històrica. Europa bàsicament s'assenta en la tradició jueocristiana, per bé i per mal. Turquia sempre ha estat una terra de frontera on hi ha hagut coses que s'hi han confós, per bé i per mal. En tot cas, i malgrat no fer una reflexió acurada, penso que turquia, culturalment, no pot ser considerada Europa. Una altra cosa és que la UE vulgui, per raons estratègiques, integrar Turquia dins la Unió.

Un cosa similar passa amb Israel, i tu ho sabràs vaca.Israel juga la lliga europea de bàsquet. Geogràficament hi pocs dubtes d'assegurar que Israel forma part de l'Àsia, no pas d'Europa. Culturalment ja és molt més complex. Jo crec que sí que formen part de la nostra arrel cultura.

Elisenda ha dit...

Isrrael tambe participa a l'eurovisio nooo??

La vaca que vola ha dit...

A part de les diferències occident-orient o el respecte a l'estat de dret, estats com França no volen perdre pes dis del parlament europeu, que és el que passaria si hi entra Turquia, Alemanya és el país de la Unió que més immigrants turcs ha acollit i potser un dels menys interessats en que tampoc en formi part, ja que les possibles "invasions" migratòries desbordarien el seu ja malmès estat del benestar.
Pel que fa al cas israelita és diferent, ha estat Europa qui sempre ha tingut voluntat integradora d'aquesta regió, Israel és occident malgrat estar físicament a orient.
Recordem que el Rei En Jaume es va auto proclamar rei de Jerusalem.
A més a més la major part dels ciutadans d'Israel són fills d'europeus, emigrats després de la guerra. La vocació europea d'Israel i el seu estat de dret són inqüestionables.