dilluns, de novembre 20, 2006

Sopar fora, Yakinuku

Ahir al vespre vaig descobrir que el company blocaire Carquinyol m'havia enviat un meme. Es curiós que el meme es tractés de menjar i restaurants, ja que quan vaig llegir la invitació feia temps per anar a sopar a un "Yakiniku".
Que és un "Yakiniku"? En japonès vol dir carn a la brasa i són restaurants especialitzats en cuina coreana. La cuina coreana és una cuina molt apreciada al Japó, molt rica en sabors i textures i ideal per menjar els dies de fred, a Corea, fa molt fred a l'hivern.
Els restaurants de "Yakiniku" al Japó, però, estan adaptats una mica a l'estil japonès, al gust japonès, amb espècies menys picants que a Corea, i amb bastonets de fusta, els coreans usen uns bastonets d'argent o acer inoxidable molt més llargs i pesats de els "haji" japonesos.
Els restaurants de "Yakiniku" tenen uns forats circulars al centre de la taula on es troba un braser alimentat amb gas i carbó o carbó de llenya directament, on es cuina la carn.
La carn es serveix en petits talls individuals, en safates guarnides de vegetals, i platets amb diferents tipus de salsa, de normals fins a molt picants.
La gràcia es cuinar la carn al gust, però això sempre comporta problemes, el neu sogre diu que quan surt a menjar "Yakiniku" amb els companys de feina sempre es menja la carn crua ja que si bades et quedes sense.
Ahir van sopar diferents plats del repertori coreà.
La carn a la brasa, la més tendre s'anomena "karubi".
També vam menjar "tangu", llengua de vedella i "baniku", carn de cavall crua tallada molt petita i amanida amb salses i una picada d'all.
A mi m'agrada molt la "ishiyaki bibinba", una cassola de pedra molt calenta on s'hi posa una barreja d'arròs, verdures i carn, i que s'ha d'anar remenant perquè no es cremi l'arròs.
També hi havia "chijimi" una mena de truita de verdures picants "kimuchi", el "kimuchi" és la tapa típica coreana te la posen sempre d'acompanyament, són verdures fermentades i conservades en bitxo picant, normalment col i nap, però es pot fer de tot.
Tot el menjar degudament acompanyat per "jokki" gerres de cervesa i "atsukan" , "nihon-shu" calent ( vi d'arròs ), servit en petites ampolles de 250 CC, desprès d'uns quants "ochokos", petits gots on es beu l'atsukan perquè no es refredi, el kimuchi es menja d'allò més bé.
Al meu sogre li encanta compartir taula amb la família i gaudir d'uns quants "ochokos" de tan en tan, i que desprès condueixi la Yu, la meva "germana petita", però com que li fa por portar el cotxe gran vam haver d'encavir-nos tots en el NOTE, el cotxe de la mare. Tot plegat, però molt divertit.

"baniku", carn de cavall.


"ishiyaki bibinba".


"atsukan" i "ochoko", aquest és una mica gran.




"chijimi"


El restaurant on van anar es diu "Sakai" i forma part d'una cadena de "Yakiniku" arreu del país, és el típic restaurant familiar que potser haureu en algun Shin-chan o Anime, els restaurants familiars es troben a la carretera a la sortida de les ciutats n'hi ha de tota mena, van molt bé, ja que separes espais de fumadors i no fumadors, estan condicionats pels infants, i la beguda no alcohòlica es "baikingu" ( Viking ), pagues una quantitat i et serveixes tant com vols.

Demà la meme...

1 comentari:

Carquinyol ha dit...

Nyam nyam... dóna ganes de llepar la pantalla !!