El Bunka no hi ( el dia de la cultura )

Avui és festa nacional, el Bunka no Hi, el dia de la cultura, de fet els dies de festa al Japó, com aquest son antics aniversaris d'Emperadors, aquest dies, els de l'aniversari de l'emperador són festa, quan aquest es mor, el govern, per no canviar el calendari, i alterar el costum del ciutadants, continua mantenint el dia de festa però li canvia el nom, així tenim, el dia de la cultura, el dia de la gent gran, el dia de la natura, etc. Aquest és, potser un dels motius del perquè els japonesos mantenen una institució com l'Emperador, carai, quants més hi hagin més dies de festa, no?
Com que avui és festa potser anirem al Tsutaya.

No us he parlat mai del Tsutaya?

El Tsutaya és un vídeo club, bé, de fet és una cadena de vídeo clubs escampada pel país.
Les botigues de Tsutaya, n'hi ha de mes grans o mes petites, estan dividides en dues seccions lloguer i venda, i dins d'aquestes, música o cinema. Als Tusaya es poden trobar tot tipus de pel.lícules i CDs de música, el de Hadano, és normalet, però faria les delícies d'un crític com Àlex Gorina.
Jo hi he llogat totes les pel.lícules de l'Almodóvar, però també hi he trobat les de la Isabel Coixet, Bigas Luna, petites pel.lícules britàniques, franceses, pel.lícules de Peter Greenaway, etc.
Vull dir que per ser un vídeo club de poble, puc trobar pel.lícules d'autor europees i americanes, no monés les típiques de les grans "majors".
El cap de setmana passat vaig trobar "Mortadelo i Filemón", increïble, no sé com els japonesos podran entendre l'humor d'aquesta pel.lícula.

Una de les coses que criden més l'atenció, encara que està fet pel contrari, és la secció de pel.lícules pornogràfiques, es troben en un racó, en una habitació tancada per unes cortinetes japoneses d'aquelles que troben també a les entrades dels restaurants japonesos, són unes corninetes que no arriben més a vall del meu melic, per tant un nen de cinc anys pot veure perfectament el que hi ha al darrere, una curiosa manera d'ocultar, un contingut. Però suposo que estan més pensades per mirar de contenir les mirades dels adolescents de 14 anys, recordo que aquest tipus de continguts al Japó no estan permesos a menors de 20 anys.
Una altra cosa és que Japó, malgrat, semblar, des de fora, un país tecnològicament avançat, no hi ha video-banks, suposo que per impedir que els menors accedeixin als continguts que els és prohibit. Tanmateix el Tsutaya obre les 24h, això vol dir que hi ha sempre personal despatxant.
Malgrat que els preus han pujat moltíssim en un any, de 180 iens al 370 d'ara, no és car tenint en compte la qualitat i que, a part de les estrenes, la resta de pel.lícules es poden llogar per 7 dies. Així la pots veure quan et vingui de gust i no a corre-cuita.
Una altra cosa bona, és que tenen moltes còpies de les pel.lícules d'èxit i que fins hi tot les pots reservar. Però les pel.lícules d'en Hayao Miyazaki són dificilíssimes d'aconseguir.
Tot i que la televisió en obert japonesa ofereix poques sèries de producció americana, al Tsutaya les podem trobar gairebé totes.
Una altra cosa d'aquesta botiga és que quan una pel.lícula, de la que en tenen moltes còpies, ha passat de moda, pots comprar-la per preus molt assequibles, bé, no gaire comparant-los amb Fnac, però heu de pensar que al Japó els DVD valen uns 3.000 iens, i que no hi ha "top manta".

Crec que molt sovint, si es vol tenir una idea de quins són els standards culturals de la societat on vius, una bona imatge la reflecteixen els llocs com Tsutaya.