
"L'historiador Joan B. Culla ha explicat que "hi ha com a mínim ben documentats 13 presidents" de la Generalitat medieval i moderna, és a dir, abans de la seva abolició el 1714, que van néixer fora de Catalunya, en llocs com València, Saragossa, Terol, Castella, Logronyo i fins i tot Nàpols, llavors pertanyent a la Corona d'Aragó i Catalunya, a més d'Andalusia, d'on eren Tena i Sotomayor." El Periódico.
Remenant per la xarxa he trobat els següents resultats:

Luis de Tena, natural de Guadix i president de la Generalitat entre el 1617 i el 1620, va ser Bisbe de Tortosa.
Alfonso de Sotomayor, nascut a Carmona i dirigent de la Generalitat entre el 1677 i el 1680, va ser Bisbe de Barcelona.
Altres noms possiblement no principatins que he trobat pero no he aconseguit més informació.
Andreu Bertran. President 1416-1419. Bisbe de Barcelona (1416-1420). Intervingué de forma destacada en la resolució del Cisma d'Occident. Possiblement valencià.
Pero Ximénez de Urrea. President 1446-1449. Conegut com a Pero de Urrea. Arquebisbe de Tarragona (1446-1489). Feu un paper important en la guerra de Joan II, a favor del rei. Anys mes tard esdevingueren famoses les seves repressions contra viles i pobles al Camp de Tarragona.
Miquel Delgado. President 1476-1478. Abat de Poblet (1458-1478). Havia participat a la guerra civil del costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat.
Berenguer de Sos. President 1479-1482. Canonge degà de la seu de Barcelona i bisbe electe de Sàsser (Sardenya). Va destacar per la seva actitud favorable al bàndol ciutadà de la Biga, de nobles i cavallers.

Pedro de Mendoza. President 1497-1500. Abat de Santes Creus (1479-1519). Parent de Ferran II, li devia -probablement- l'abadia i el càrrec de President de la Generalitat.
Alfons d'Aragó. President 1500-1503. Bisbe de Tortosa (1475-1513) i arquebisbe de Tarragona (1513-1514).
Gonzalo Femández de Heredia. President 1504-1506. Arquebisbe de Tarragona (1490-1511), residí habitualment al monestir Sant Miquel d'Escornalbou (Riudecanyes, Baix Camp).
Jordi Sanç. President 1509-1512. Paborde de la catedral de València.
Lluís de Cardona i Enríquez. President 1524-1527. Abat de Santa Maria de Solsona (1514-1531), però no sé si és el mateix Lluís de Cardona i Enríquez( ? , v. 1488 – Tarragona, 1532) Bisbe de Barcelona i descendent dels Ducs de Cardona.
Dionís de Carcassona. President 1533-1536. Canonge de Lleida.
Jeroni de Requesens i Roís de Liori. President 1539-1542. Cardenal nomenat pel papa Climent VII (1529). Bisbe d'Elna (1530-1532) i arquebisbe de Tarragona (1533-1558). Regí la seva arxidiòcesi per mitjà de vicaris generals, ja que quasi be sempre residí a Gènova i a Roma.
Joan de Tormo 1552-53, i Miquel de Tormo 1553-1554. Poca durada aquests, germans? Aragonesos?
Benet de Tocco. President 1569-1572. De nom Marco Antonio di Tocco, adoptà el nom de Benet en fer-se monjo de Montserrat (1542) i fou abat del monestir (1556-1559 i 1562-1564) i bisbe de Vic (1564-1572) i Bisbe de Girona (1574-1578?) i repetirà l'any 1578-1581 com a president.
Francesc Morillo. President 1626-1629. Canonge ardiaca de la Seu d'Urgell.
Esteve Salacruz. President 1632. Abat del monestir de Sant Pere de Galligants (ciutat de Girona).
Pau del Rosso. President 1650-1654. Canonge degà de la seu de Barcelona d'origen sard.
Alfonso de Sotomayor. President 1677-1680. Bisbe de Barcelona (1663-1682), després d'haver-ho estat d'Arborea (Sardenya) (1657-1663).
L'últim president de la Generalitat d'origen no català va ser Benet Ignasi de Salazar, Bisbe de Barcelona, natural de Logronyo, que va ocupar el càrrec entre el 1689 i el 1692.
1 comentari:
No hi ha res de nou. El sol segueix sortint, l'aigua mulla i els ocellets canten, el món no s'acaba perquè sigui president Montilla com no s'acabaria si ho fos en Mas.
És el típic histerisme i atac de por que sempre fa la dreta. Va bé conèixer la història per poder combatre això.
Publica un comentari a l'entrada