El Japó, els gossos i les llonganisses

A Nagoya, prefectura d'Aichi, un indigent ha estat detingut per furtar menjar del davant de les cases en més de 250 ocasions.
Makoto sato de 31 anys, aturat, ha admès el delicte. Ha declarat que esperava a que arribés el menjar de matinada per agafar-lo ja que era una maneta molt fàcil i sense perill.
Al Japó hi ha diferents serveis d'entrega a domicili de productes del supermercat o de botigues especialitzades, a més a més els japonesos tenen el costum de regalar-se menjar en dates assenyalades, o quan comencen les estacions de les fruites. A casa meva ens fem un fart de rebre mandarines o peres, quan és temporada. Normalment aquests enviaments es fan amb avís de rebuda, i la companyia no entrega la mercaderia si el client està absent, però no és així amb les comandes del súper que s'entreguen de bon matí abans que la família es llevi. Llet, ous, pa, verdures, entre altres coses, com productes de neteja.
Així doncs, Makoto s'esperava que passés el repartidor de la llet i l'agafava, de l'entrada o del jardí.
En el moment de la detenció estava en possessió de suc de vegetals, salsitxes i carn de pollastre, propietat d'una veïna, tot per un total de 3.300 iens ( 22 euros).

Jo treballo a Shibuya  en un barri que equivaldria a Plaça Catalunya i Portal de l'Àngel, una zona plena de botigues de moda jove, restaurants i bars de tota mena. Una zona molt "fashion" on pots veure passejar models i artistes comprant o conduïnt cotxes que equivaldrien a dues vegades una hipoteca. Tot és molt "Cool", "In" i "Trendy", però als mateixos jardins, al costat de l'estació hi ha barraques fetes de cartró i plàstic blau, l'ajuntament els deixa estar allí, "temporalment", quan arribi l'hivern molts es moriran, un "efectiu" control de població. Al parc de Ueno, just al costat del Museu Nacional, el que seria el nostre Parc de la Ciutadella, hi la "ciutat dels rodamóns" centenars de barraques amb llum elèctric suministrat pel l'ajuntament.

Cada dia al mateix lloc, primer pensava que no fos mort

Els indigents a Shibuya, "viuen bé", tenen "casa" i menjar assegurat, quan les convinience store ( conbini ), es desfan del sushi caducat. Als cementiris poden trobar Sake en les ofrenes que la gent deixa a les trombes.

Hi ha una deliciosa pel.lícula d'animació que es titula Tokyo Godfathers (2003), del genial Satoshi Kon. La pel.lícula descriu l'aventura de tres indigents, un home adult i borratxo, un transvestit i una adolescent fugida de casa, quan una nit de Nadal troben un nadó a la brossa, l'acció relata l'odissea a la recerca de la mare del nadó. Un viatge per la megàpolis que els canviarà la vida.
Ser pobre a Europa ha der ser dur, pero al Japó on no hi sistema públic de benestat social, la sanitat és privada i no hi subsidi d'atur, ha de ser un mal son. Almenys en Makoto i els seu 3.300 iens de botí, menjaran calent en una presó japonesa, és o no és absurd?