Moltes són les veus crítiques pel sentit que esta adoptant Catalunya Ràdio, fins ara Radio Nacional de Catalunya.
La sortida de Rita Marzoa, Jordi Basté, Toni Clapés, etc.
El darrer llibre de Víctor Alexandre TV3 a traïció denuncia aquest fet.
Noto amb preocupació que cada cop més que els referents són espanyols, sobretot en les caricatures de l'APM del Matí d'Antoni Bassas.
Sóc un català que viu a l'extranger i no estic interessat en sentir "marujas" ignorants espanyoles parlant en programes espanyols "Talk shows" de coses que ni em van ni em venen.
Jo escolto la ràdio gràcies al Podcast, em descarrego els programes sempre un dia després i els vaig sentint al tren gràcies a la PSP.
Des del directori d'I-Tunes escullo les seccions que crec més interessants del programa del sr. Bassas; la tertúlia, la portada, la secció de Màrius Serra, i el destacat del dia.
Aquesta setmana en motiu de la campanya electoral, es presenten les entrevistes amb els candidats presidenciables, per ordre de representació, el primer, començant per dilluns va ser, Joan Saura, dimarts, Josep Piqué, i dimecres, dimecres qui?
Així com els altres dies les entrevistes, al directori de I-Tunes diuen el títol: "entrevista amb...". El dimecres l'entrevista amb Carod Rovira s'ocultava sota el títol genèric, "destacat del dia".
Ha estat una casualitat, un error informàtic. O Catradio, que no Catalunya Ràdio, està boicotejant Esquerra.
M'agradaria saber que en penseu, però a mi em fa pudor de socarrim.
9 comentaris:
La veritat és que ni escolto la ràdio ni veig la televisió, estic desconnectat d'aquests mitjans, però el que si et puc dir és que no és estrany que als mitjans escrits com ara El Periódico, La Vanguardia o l'Avui a vegades et doni la sensació que es fa més publicitat al partit extraparlamentari dels Ciudadanos que a Esquerra.
Aquests és un dels problemes que tenim al país, que de mitjans comunicació "tradicionals" com ara televisions, radios o diaris sobiranistes no en tenim.
Home, quan jo hi vivia teniem el Punt, tot que a mi l'edició que més m'agradava era la de Girona.
El Punt pel que es veu va a edicions, el company Cucarella no el deixa gaire bé a la seva edició de València.
La veritat és que lleva't El Punt, tota la resta són espanyolistes de forma més o menys descarada i a la televisió ni això. Trobo que és una greu mancança, ja que és precissament la televisió la que arriba a més gent, però clar... el que té diners no té ganes de ficar-se en aquests problemes i el que vol no els té.
Bé, per fi tinc cinc minuts per llegir i escriure.
Es cert que hi ha moguda, però no es pitjor que en altres ocasions, tot forma part de la manipulació dels partits, per exemple: CIU, parla del problema dels immigrants, al igual que INV, PP, Esquerra Republicana i com no el PSC, però res de res, per que depenen per complert del estat central.
Per altre banda CIU, per suposat, ataca amb despit al PSC, ER, INV, i fins i tot al PP, conjuntament amb el teatre que ha fet L’Artur, d’anar a cal notari per dir que no pactarà amb ningú, desprès tot serà paper mullat.
Per el que fa al candidat del PSC, sobrat es dir, son els titelles del PSOE, i per tant per mol que diguin, no mouran un dit sense permís del mestre titellaire.
D’altra banda tenim la imatge malmesa pel que fa a ER, però en Jordi Puigcercos, te un gran do de gens.
INV, fa el que pot per tenir un bocí del pastis.
I pel que fa al PP, millor no dir res de res.
El mes important crec jo es, ELS CATALANS NO SOM BURROS!!!!!!!!!!, fins i tot el nostre ruc es mes llest, que alguns polítics , i coneix molt be la diferencia, entre les maduixes dels maduixots.
Tot forma part de intentar d’engatussar aquell grup de gent que sempre canvia de vestit, però per sort crec que cada vegada n’hi han meing, una prova ha estat el Parlament Europeu, aprovant el proses de pacificació al País Basc.
Tigues fé.
La Consellera
Uff!!!!!!, no es Jordi, si no Juan Puigcercòs.
La Consellera
Hola,
Tens tota la raó en això d'El destacat del dia. Jo vaig enviar-lis un correu l'endemà i ho van canviar... però el mal ja estava fet. Realment, fan pena. Jo no vaig escoltar l'entrevista amb en Montilla, però a en Carod i a en Mas (a aquest darrer no li tinc cap simpatia) sí que els hi va donar canya. En Mas, en la seva línia prepotent i xuleta, gairebé va perdre els papers, amenaçant amb una crisi política i social si no era president.
El llibre TV3 a traïció és imprescindible. Però malauradament molts dels "tics" socialistes ja començaven a ser present en temps de CiU. Jo crec que fins que no tinguem una ERC forta això no canviarà. L'explicació és que tan a PSC com a CiU els hi va molt bé donar espai al pensament espanyolista, perquè així ells queden com els "veritablement catalanistes", i arraconant ERC aquests darrers com "els radicals". És així de trist.
Envio salutacions al Japó. Jo hi vaig viure i treballar (pel Mundial 2002, a Tokyo i Yokohama) i en guardo un gran record. Ki wo tsukete!
Xavier.
Xavier,
Gràcies pel teu comentari, però no sé si em tranquil·litza gaire veure que tenia raó, però el fet que hi hagi gent com tu que els avisi em dona esperances.
Pel que fa a la marginació d'Esquerra es fa evident, fins hi tot una amics de Catalunya que em van visitar fa poc van caure en la trampa de pensar que Esquerra era una partit de "rondinaires" i "criatures" que muntaven el número de l'estatut perquè no es feien les coses com ells havien previst.
I és que hi ha molta gent a Catalunya que els fa por pensar en anar més enllà, i és clar, que la televisió pública, o les ràdios públiques escampin un model conformista no és gens bo.
Jo visc a Kanagawa, prefectura de la que Yokohama n'és la capital. Malgrat que treballo a Tòquio, Shibuya, sempre m'agradat més Yokohama, és una ciutat amb més història pels carrers i oberta al mar una mica com Barcelona, i un dels millors llocs per visitar el Chu ka gai, el barri xinès. On per cert es venen castanyes torrades pels carrers. Cosa que et fa pensar amb les castanyeres, sobre tot en aquesta època de l'any.
I tant si me'n recordo de les castanyes del barri xinès! I de les precioses portes que l'envolten.
I del barri de Yamate (on jo vivia), el preciós i romàntic Sakuragichou (el kaitensushi de dins del World Porters és el meu favorit!), Shin-Yokohama (que a mi em recorda a la Vall d'Hebron) i la meva estimada Landmark Tower, de la que en tinc un pòster.
Boku ha hamakko desu! (Jo sóc ciutadà de Yokohama)
La tieta de la meva dona té una botiga de roba a Motomachi, i al damunt un café decorat amb mobles de Charles Rennie Mackintosh. Aquell carrer té un encant com pocs carrers del Japó. Carai! m'estas fent venir ganes d'anar-hi potser aprofitarem el cap de setmana llarg, el divendres és festa, el Bunka no hi , el dia de la cultura, podem aprofitar-te per fer-ne una mica.
Publica un comentari a l'entrada